Valorar el talent sense biaixos de gènere

Fa més de cinc-cents anys que les universitats atorguen el títol de doctor honoris causa, que significa doctor a títol honorífic. Aquesta distinció és la més prestigiosa que pot concedir una universitat i reconeix la trajectòria excepcional d’una persona en els àmbits de la docència, la recerca, la cultura o, en casos excepcionals, el servei a la societat.

La UAB va concedir aquesta distinció per primera vegada l’any 1976 a Jordi Rubió i Balaguer, bibliotecari, professor, filòleg i historiador de la literatura catalana. Des de llavors s’han nomenat 117 doctors honoris causa a la UAB. Al voltant del 30% d’aquests reconeixements han estat per personalitats de l’àmbit de la ciència i la tecnologia.

Tanmateix, la presència de dones entre els guardonats és alarmantment baixa. En els darrers 48 anys, només 33 persones de l’àmbit de les ciències, biociències i enginyeria han estat distingides amb aquest títol, de les quals només el 12,1% són dones. Això es tradueix en tan sols quatre científiques: Lynn Margulis, biòloga evolutiva (2007) i Margarita Salas Falgueras, biòloga molecular (2018), a proposta de la Facultat de Biociències; Katarzyna Chalasinska-Macukow, física (2009), a proposta de la Facultat de Ciències amb el suport de la Facultat de Biociències; i Lisa Randall, física (2019), a proposta de l’equip de govern.

Aquestes xifres evidencien una desigualtat profunda en el reconeixement del talent femení en la ciència i la tecnologia. Tot i el paper fonamental de les investigadores en el progrés científic i tecnològic, encara hi ha un biaix notable en les distincions acadèmiques més prestigioses. Aquesta desigualtat ja va ser identificada al I Pla d’acció per la igualtat de la UAB (2006-2007), on es va posar en relleu la manca de dones entre els honoris causa de la universitat. Des de llavors, s’han impulsat mesures per revertir aquesta situació i fomentar un reconeixement més equitatiu del talent femení en tots els àmbits del coneixement. Tot i aquests esforços, el biaix de gènere continua sent evident. Especialment greu és el fet que cap dona hagi estat nomenada doctora honoris causa en l’àmbit de l’enginyeria, un camp on la presència i contribució de dones ha crescut significativament en les darreres dècades.

En aquest 11 de febrer de 2025, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, la Biblioteca de Ciència i Enginyeria ofereix un espai per reflexionar sobre aquesta desigualtat i promoure que més dones mereixedores d’aquest reconeixement rebin aquesta distinció en el futur. És fonamental avançar cap a un sistema acadèmic més equitatiu, on el talent i la contribució científica siguin valorats sense biaixos de gènere.

Dra. Montserrat Llagostera (Facultat de Biociències)
Dra. María Josefa Yzuel (Facultat de Ciències)
Dra. Núria Barniol (Escola d'Enginyeria)
Dr. Xavier Roqué (Institut d'Història de la Ciència)