Navega per les exposicions (15 total)

20 de febrer, Dia Mundial de la Justícia Social

Header_JusticiaSocial.png

Exposició amb motiu del Dia Mundial de la Justícia Social.

Biblioteca de Ciències Socials

Un tresor submergit

Fig5_PouDetall_2.jpg

L’exposició que presentem “Un tresor submergit. Parc Arqueològic de Guissona, Iesso”, mostra una part de les troballes fruït de les excavacions realitzades a un dels pous del municipi romà de Iesso, que actualment correspon a la població de Guissona.

L’equip d’arqueologia clàssica de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB ha dirigit el projecte de recerca arqueològica en aquesta ciutat romana de les terres de Ponent des de l’any 1990 fins el moment present on gràcies a la conjunció i la suma d’esforços de tots els agents implicats, Guissona compta amb un Parc Arqueològic inaugurat el 2011 i finançat amb un fons FEDER. Actualment és una de les seus del Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB i continua el projecte de recerca sota la direcció cientifíca de l'ICAC i de la UAB.

Els resultats de la recerca ens dibuixen una ciutat de la província Tarraconense fundada en les darreries del segle II aC amb una extensió d’unes 18 ha. i que perdurarà com a municipi romà fins pràcticament el segle VII dC que es va beneficiar abastament de la riquesa hídrica del subsòl de la Plana de Guissona. En les notícies posteriors a la conquesta cristiana ja ens apareix sota el nom de Guissona, com un dels primers pobles de les terres de Ponent que ha perdurat fins a l’actualitat.

El pou del qual provenen les peces que mostrem se situa en el pati de l’edifici fora muralla a tocar de la porta d’accés a la ciutat per la banda nord. Segurament aquest edifici es tractaria d’un lloc de parada o fonda per fer nit, quan la ciutat tancava les portes durant la nit. L’edifici va ser construït cap a la primeria del segle I dC i es va abandonar i destruir, en part per un incendi, entre finals de s. II i inicis de s. III dC; les excavacions han mostrat que el pou va ser inutilitzat intencionadament amb l’enderroc del complex. Gairebé tots els 6,30m de la seva fondària es van omplir amb runa constructiva, amb més 3000 fragments de tègules i imbrices de la coberta de l’edifici i amb pedres de mides variades, procedents de les parets, i altres deixalles, entre les quals destaca la gran quantitat de restes d’animals, que es detallaran més endavant. Aquest procés de rebliment es va fer unitàriament i d’una sola tongada, poc després de la destrucció de l’hostal.

Veterinaris catalans

Segimon Malats i Codina

Si preguntéssim als alumnes de la facultat de Veterinària de Barcelona que ens diguessin el nom i les aportacions més importants d’algun veterinari català, quantes respostes obtindríem? Segurament, molt poques. Aquesta és la motivació d’aquest Treball de Fi de Grau: fer una recerca bibliogràfica sobre els professionals que van contribuir al naixement i desenvolupament de la veterinària catalana per, posteriorment, fer arribar als alumnes de veterinària la seva pròpia història.

A Catalunya, la professió veterinària com a tal no va aparèixer fins al s. XIX, ja que la primera Escola de Veterinària espanyola, la de Madrid, es va fundar a finals del s. XVIII. Per això, no va gaudir de massa prestigi professional fins ben entrat el s. XX. Tot i així, al llarg dels segles XIX i XX, ja hi van haver algunes figures que van destacar per les seves tasques com a veterinaris: des de bacteriòlegs a veterinaris de la producció animal, arribant als més contemporanis cirurgians i clínics de petits animals; de fundadors de revistes a impulsors d’institucions, fins als més perseverants impulsors d’una docència veterinària de qualitat. Una llarga llista de figures de la veterinària catalana que han fet molt més per la nostra professió del que som conscients.

Aquesta aproximació a la nostra història, a més, es vol donar a conèixer a través de la pròpia curiositat dels alumnes. Amb el suport de l’Associació Catalana d’Història de la Veterinària, les imatges i fitxes d’aquests personatges es trobaran repartides en les dotze sales d’estudi de la biblioteca de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Joan Fontcuberta, tots els colors del camaleó

camaleo2.png

Aquesta exposició és un breu recorregut per la trajectòria vital i professional de Joan Fontcuberta i Gel, que vol mostrar el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, com també la important aportació que hi va fer, per la qual va rebre diversos premis i el reconeixement de la crítica, la professió i els lectors.

La ídea i continguts de l'exposició son una adaptació de l'Exposició: "Tots els colors del camaleò", que ret homenatge a Joan Fontcuberta, realitzada pel Centre d'Estudis Argentonins, Jaume Clavell.

Premsa clandestina catalana

01Batalla.jpg

La col·lecció "Premsa Política" pertany al fons documental del CEDOC, secció de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. Aquest fons l'integren, bàsicament, publicacions clandestines de l'època franquista i concretament de la dècada dels anys 60/70. Alguns títols han estat completats amb fons de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).

Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Bruno Dente Honoris causa per la UAB

dente.jpg

Aquesta exposició sobre el professor universitari Bruno Dente és un petit homenatge per part de la Biblioteca de Ciències Socials a un dels analistes més destacats en ciències polítiques i organitzacions públiques. El pretext per fer-la ha estat el lliurament del títol de Doctor Honoris Causa per la UAB.

A més, Dente ha tingut una vinculació molt especial amb la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB des de 1985, i també  ha participat en la creació de la llicenciatura en Ciències Polítiques, el Grau en Ciència Política i de l'Administració o el Màster en Gestió Pública.

En els tres apartats d'aquesta pàgina web, hi trobareu unes breus pinzellades de la biografia de Bruno Dente, la seva bibliografia més destacada, i també un reportatge sobre l’exposició bibliogràfica feta a les vitrines de la Biblioteca de Ciències Socials.

40 anys de la matança d'Atocha

index_clip_image002.jpg

40 anniversari de la matança d'Atocha

Biblioteca de Ciències Socials

Entre línies. Viatge, Desig, i fantasia Il.lustrada

exposicio-muntage (1).jpg

«De què serveix un llibre -pensà Alícia- sense imatges ni diàlegs»

Alícia al país de les Meravelles

Un llibre mai és una única història, sempre és plural, ja que els relats dels llibres es barregen amb les narracions d’aquells qui llegeixen. Cada individu pren les paraules i conceptes de les històries i les connecta amb el seu món imaginari interior, creant inconscientment una idealització visual que l’acompanyarà durant tot el viatge literari.

Les il·lustracions i gravats dels llibres il·lustrats no són més que materialitzacions visuals d’aquest món oníric, imatges que nodreixen l’argument, l’amplien i acabaran per independitzant-se del text, convertint-se en fantasies autònomes que resumeixen al nostre imaginari quelcom escrit.

Entre línies proposa un viatge que navega en diverses direccions a través de la literatura il·lustrada, des dels grans clàssics universals tractats com a objectes preciosos, fins les rondalles més conegudes de la literatura oral, passant pels contes infantils, el llibre d’aventures o aquells per joves, de baix cost i destinats a un consum més massiu.

Regles de càlcul del fons Reguant

Reguant2.jpg

El regle de càlcul és un instrument de càlcul analògic que, principalment, es pot fer servir per multiplicar i dividir. Està format amb escales numèriques, unes fixes i d'altres mòbils, essencials per realitzar les operacions.
Fins que van apareixer les calculadores electròniques, a mitjans dels anys 70 del segle XX, el regle de càlcul era el més usat en ciència i enginyeria, fins que va quedar en desús i la majoria de les marques van deixar de fabricar-les.

El Fons Reguant de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia incorpora una col·lecció de XXX regles de càlcul que l'enginyer Antoni Reguant havia comprat i fet servir, tant en la seva època d'estudiant com en la professional.

Aquesta exposició......