Camilleri comença la seva carrera professional en la direcció escènica l’any 1942, en plena Segona Guerra Mundial. A partir de 1957, treballa també per a la RAI, la televisió pública italiana, on produirà diverses adaptacions literàries, entre elles la sèrie Les investigacions del comissari Maigret, basada en les novel·les del seu estimat Georges Simenon. La fama com a autor arribarà de forma tardana, a mitjan la dècada de 1990, amb l'aparició de les novel·les protagonitzades pel comissari Montalbano.

L'obra de Camilleri està profundament arrelada a la seva Sicília natal, que esdevindrà escenari literari de moltes de narracions. Tanmateix, la relació amb la tradició literària de l'illa és molt anterior: admira Luigi Pirandello, amb qui comparteix l'interès pels jocs de màscares, la identitat i l'ambigüitat moral; i es reconeix deutor de Leonardo Sciascia, la mirada del qual sobre la màfia, la política, la justícia i la sicilitudine permet copsar millor el rerefons ètic de les novel·les de Camilleri.

Si els referents sicilians li brinden un paisatge i una consciència de la literatura com a instrument de representació i anàlisi social, el model del comissari Montalbano parteix del barceloní Manuel Vázquez Montalbán, creador del famós detectiu Pepe Carvalho, amb el qual comparteix l’afició al bon menjar i un modus operandi no sempre ortodox. La influència de Simenon també serà cabdal per entendre el model narratiu a partir del qual Camilleri aborda la novel·la negra.