Camilleri a Catalunya

L'obra de Camilleri ha estat acollida amb entusiasme també fora d'Itàlia, i gran part de la seva producció es troba disponible en alemany, anglès, francès, grec o portuguès. Camilleri és un dels autors italians més àmpliament traduïts també a casa nostra, tant al català (a càrrec d'Anna Casassas, Xavier Riu, Enric Salom i Pau Vidal) com al castellà (Teresa Clavel, Carlos Clavería, Ernesto Gardiner, Carlos Mayor, Maria Antonia Menini, David Paradela i Carlos Vitale).

La tasca d'exportar Camilleri a altres llengües és força complexa, no només pel volum de la seva producció (sovint apareixen dos, tres i fins i tot quatre volums a l'any), sinó també per la complexitat lingüística de la seva narrativa, caracteritzada per la barreja entre italià, sicilià i aquest peculiar invent anomenat camillerès, no sempre comprensible ni tan sols pel públic italià, com admetia el mateix autor: «Leonardo Sciascia em repetia: fill meu, com vols que t'entenguin els lectors no sicilians?».

La influència de Camilleri a Catalunya va més enllà de les traduccions: de la mateixa manera que Vázquez Montalbán va donar nom a Montalbano, Camilleri ha donat nom al detectiu Miquel Camiller, protagonista de les novel·les Aigua bruta (2006) i Fronts oberts (2011) de Pau Vidal, traductor al català de gran part de l'obra de Camilleri i, com ell, un artífex depurat dels malabarismes verbals.