Camilleri publica relats i poesia en diferents revistes des de ben jove, però el seu debut novel·lístic és tardà: després de ser rebutjada en repetides ocasions, El curs de les coses es publica el 1978; el 1980 apareix Un fil de fum, la seva primera narració ambientada a la imaginària Vigàta; i el 1994, La forma de l'aigua, la primera novel·la protagonitzada per Salvo Montalbano, a la qual seguiran més de trenta volums de novel·les i relats protagonitzats pel famós comissari, fins a la pòstuma Riccardino (2020).

La novel·la negra no és l’únic gènere narratiu que cultiva Camilleri. Un altre gran filó seran les anomenades novel·les de tema històric i civil, ambientades majoritàriament a Sicília entre mitjan segle XIX i principis del XX. Emprant un recurs que ja havia utilitzat Sciascia, moltes d'aquestes novel·les prenen com a punt de partida petits episodis històrics poc coneguts.

L'èxit comercial de les novel·les de Camilleri comença el 1992 amb L'estació de caça i esclata del tot dos anys després amb La forma de l'aigua. En donen fe les múltiples reedicions i les adaptacions a altres mitjans, com ara la sèrie televisiva en quinze temporades sobre el comissari Montalbano. L'any 2002 serà el de la consagració literària: aquest any apareix el primer dels tres volums recopilatoris que li ha dedicat la prestigiosa col·lecció I Meridiani de l'editorial Mondadori, que publica clàssics de tot el món en cuidades edicions.