Més enllà de les novel·les

La producció camilleriana també abasta gèneres aliens a la ficció. El seu primer llibre, I teatri stabili in Italia (1963), és un assaig sobre el teatre a Itàlia a principis del segle XX; el volum Il quadro delle meraviglie (2015) compila els seus textos per al teatre, la ràdio, el cinema i la música.

El compromís cívic i social de Camilleri, afiliat al Partit Comunista des del 1945, ha quedat plasmat en els seus articles per al diari L’Unità, aplegats en els volums Un inverno italiano (2009) i Di testa nostra (2010), així com a No sabeu pas (2007), retrat del boss mafiós Bernardo Provenzano (2007).
Camilleri també és autor de nombrosos textos breus de temàtica diversa, a cavall entre la ficció i l'assaig, com els recopilats a Goccie di Sicilia (2001), Racconti quotidiani (2001) o Dones (2014), o els més extensos Il cielo rubato (2009) i La creatura del desiderio (2013).

També són abundants els llibres de memòries i converses, com Esercizi di memoria (2017), La testa ci fa dire (2000) o Conversaciones sobre la escritura, amb Manuel Vázquez Montalbán (2022).