Andrea Camilleri (Porto Empedocle, 1925-Roma, 2019) es va convertir en pocs anys en una de les veus més singulars i estimades de la literatura italiana contemporània. Camilleri no només va crear el comissari Salvo Montalbano —protagonista d'una saga de més de trenta volums, adaptada amb gran èxit a la televisió—, sinó que també va construir un univers narratiu profundament arrelat a la seva Sicília natal.

Camilleri va cultivar el gènere policial combinant la ironia, l'humor i la tendresa amb una mirada lúcida sobre la corrupció, la violència i la fragilitat de la condició humana. La seva escriptura, caracteritzada per una barreja d’italià, sicilià i «camillerès», és un experiment lingüístic constant que reflecteix la riquesa cultural i històrica de la seva terra i ofereix al lector un idioma híbrid i vibrant.

A més de narrador prolífic, Camilleri va ser guionista, dramaturg i mestre a l'Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic. Militant del Partit Comunista Italià des de la seva joventut, el compromís cívic de Camilleri el va convertir també en un referent moral que, en els seus assajos i articles, va defensar la justícia i la dignitat davant dels abusos dels poderosos.

En el centenari del seu naixement, recordem un escriptor que no sols va assolir una immensa popularitat, sinó que també va aconseguir ser reconegut en vida com un clàssic literari i despertar l'interès de la crítica i l'acadèmia.