Als anys cinquanta, a Ciutat de Mèxic, Novaro es va convertir en una gran porta d’entrada a la literatura i la imaginació científica per a milers de lectors joves del món de parla hispana. Tot i que l’editorial publicava sobretot còmics i llibres de butxaca, va saber capturar l’esperit de l’època: coets, robots, mons llunyans i futurs possibles.

Una de les seves iniciatives més representatives va ser la col·lecció “Ciencia y Fantasía”, una sèrie d’antologies que reunien contes de grans autors internacionals. En aquestes pàgines, els lectors en llengua castellana podien descobrir figures com Isaac Asimov, Ray Bradbury o Arthur C. Clarke, autors que ja estaven revolucionant la ciència-ficció anglosaxona. Aquests llibres barrejaven idees científiques amb elements fantàstics i, sovint, amb un toc de terror, creant una experiència variada i captivadora.

Al costat d’aquesta col·lecció, Novaro va publicar una petita sèrie anomenada simplement “Ciencia Ficción”, amb menys títols però amb una ambició similar: portar al públic històries sobre el futur, l’espai i els límits del coneixement humà.

El veritable impacte de Novaro no va venir tant dels llibres com de les seves revistes i còmics. Sèries com Titanes Planetarios o Historias Fantásticas transportaven els lectors a universos plens d’aventures espacials i criatures desconegudes. Moltes d’aquestes històries eren adaptacions o traduccions de còmics nord-americans, especialment de DC Comics, i combinaven ciència-ficció amb superherois, misteri i fantasia.

Novaro va aconseguir una cosa clau: fer que la ciència-ficció fos popular, assequible i quotidiana. Els seus llibres i revistes arribaven a quioscos i llibreries de tot el continent, permetent que nens i joves somiessin amb futurs tecnològics i mons llunyans.

La col·lecció de ciència-ficció de Novaro no va ser només una sèrie de llibres, sinó un univers editorial complet: antologies literàries, petites novel·les i, sobretot, còmics que van marcar generacions. Va ser una finestra oberta a l’imaginari del segle XX, on la curiositat pel futur es trobava amb el plaer de la lectura.

PUBLICACIONS

1967

Binder, E. Anton York, inmortal. Traducción de Rafael Zavala.

Burroughs, E. R. Una princesa de Marte. Versión castellana de Juan Bosco Aurioles Ladrón de Guevara.

London, J. El hombre cara de luna y otros cuentos. Traducción de David Jolly.

1968

Pohl, F. y Williamson, J. ¡Ciudad submarina! Traducción de Matías Cicero.

1969

Burroughs, E. R. Piratas de Venus. Traducción de Jorge Rosado.

Pangborn, E. El planeta "Lucifer". Traducción de Hortensia Corona de Contín.

Smith, E. E. El espía interplanetario. Traducción de Rafael Zavala.

1970

Marston, J. La muerte espacial. Traducción de J. Ferreiro.

1971

Serling, R. Historias de la zona crepuscular. Traducción de Agustín Contín.

Spinrad, N. El planeta sangre. Traducción de Agustín Contín.

1972

Singer, K. (ed.). Cuentos macabros. Traducción de Agustín Contín.

Sutton, J. Señales desde las estrellas. Traducción de Fred de Keijzer. Torró, P. El último astronauta. Traducción de Edmundo Penabad.