SAGUES DE CIENCIA FICCIÓ

Sempre he estat molt aficionat a les sagues: histories que es desenvolupen en diversos libres publicats de manera consecutiva. Això era una constant de la ciència ficció en els anys 60 quan jo començo a acostar-me a ella. En alguns casos aquest format d’escriptura que, en aquests últims anys, s’ha traslladat al cine i a les diverses pantalles que envolten les nostres vides (Iphone, Ipad, TV, etc.) amb el nom genèric de “sèries” , m’ha fet patir de valent. Sovint calia esperar un any o més a que aparegués la continuació del llibre de la saga que jo estava llegint en aquell moment. Això em va portar també, en més d’una ocasió, a haver de rellegir el llibre previ abans de posar-me amb el nou que acabaven de publicar. Es tractava que el temps no fes perdre els detalls de la trama desenvolupada en cada llibre.

En aquest apartat trobareu 44 sagues. He estructurat l’arxiu de cada saga en quatre parts precedides per imatges d’alguns dels llibres que la configuren:

a)    Biografia de l’autor/a
b)    Sinopsi dels llibres de la saga
c)    Referències APA dels llibres
d)    Estudis i articles sobre la saga

He gaudit força totes i cadascuna de les sagues i, també, m’han fet desenvolupar la meva imaginació i aprendre força sobre els universos, les persones, les relacions i la vida. Hi ha hagut però algunes que m’agradaria destacar perquè, però raons molt diverses, han tingut en mi una especial influència. En vull destacar quatre.

La primera correspon al l’univers de Dune. I vull aclarir que em refereixo als llibres que originalment va escriure Frank Herbert, no a les precueles i seqüeles liderades pel seu fill. M’agradaria comentar que al llarg dels anys m’he llegit 7 vegades tota la saga i en cadascuna d’aquestes lectures, sense excepció,  he tornat a descobrir idees noves que en les lectures anteriors m’havien passat desapercebudes.
Resulta veritablement curiós que el llibre que dona títol a la saga passés per 20 editors abans que algú volgués publicar-la. Va haver-hi, certament, 19 editors que, fos per falta de visió, per por d’una temàtica tan nova o per la raó que fos, es van deixar escapar de les mans un obra tan rica en trames i idees com monumental i intemporal. Per a mi els sis llibres són magnífics, la historia sencera ho és, però són els llibres 1er, 3er i 4art els que em semblen veritablement excel·lents. I, posats a destacar més encara ho faria amb el de Dios emperador de Dune, on la trama fa un salt de mil anys i afegeix al tema del poder, present en els tres llibres anterior, el de la deïtat i el carisma.

Dues són les idees, entre moltes d’altres, que vaig conèixer per primera vegada en aquesta saga i que em van atrapar absolutament. La primera és l’Ecologia que, aleshores, era, tant per a mi com per a la majoria, quelcom nou. La segona, connectada amb l’anterior, va ser la idea de les planificacions a llarg plaç; els canvis no passen d’un dia per l’altre. Cal planificar-lo encara que no se sàpiga que és el que finalment acabarà passant.
La meva fascinació per aquest historia no ha minvat amb el temps. De fet sempre he pensat que, si hagués estudiat psicologia, la meva tesi doctoral hauria estat sobre aquesta saga.

La segona saga que vull destacar correspon a la denominada saga de l’exili en el Pliocè que connecta amb la seva precuela anomenada Intervention. Aquesta saga l’he llegida sencera dos cops, ara ja fa molts anys i, mentre escric això en pregunto com la llegiria ara i com haurà suportat la saga el pas del temps. Es una història francament molt original sostinguda per una prosa àgil i uns personatges i una acció que t’atrapa des de bon començament. El xoc entre cultures, les lluites pel poder i l’hegemonia, el coneixement cultural descontextualitzat i l’intent per reconstruir la vida en un entorn estrany, formen part de las temàtiques principals d’aquesta saga.

Una de les imatges seqüència que ha perdurat en la memòria és la narració de com el que avui és el mar mediterrani era prèviament una vall immensa on els pobles habitaven. La narració de com comença a entrar aigua a la vall, primer en forma d’una gran cascada a l’estret de Gibraltar i de com es va omplint arrasant amb tot el que es troba és tant sorprenent com interessant.
La tercera és la saga de Ender i la posteriorment desenvolupada saga de l’ombra (d’Ender). Vaig llegir la primera novel.la de la saga, anomenada “El juego de Ender”, i em va sorprendre i agradar tant que, en acabar la darrera pàgina del llibre, vaig tornar a la primera i el vaig tornar a llegir sencer. I exactament el mateix en va passar amb la segona novel.la de la saga: “La voz de los muertos”. 
Orson Scott Card és un mag de la narrativa que et fa experimentar d’una manera, jo diria íntima, allò que estan experimentant i sentint els diferents personatges. Ningú com aquest autor per narrar els sentiments i provocar l’empatia del lector amb les situacions i emocions que viuen els personatges de les seves novel·les. Una de les imatges mes emotives, d’aquest segona novel.la de la saga, és la intervenció d’Ender, com a veu dels morts, a l’enterrament d’un “pequenino”, un personatge alienígena del planeta Lusitania molt proper a la família humana protagonista de la trama. Tots els llibres d’Orson Scott Card destil·len valors humanistes, emocions i sentiments que, es refereixin a humans o a alienígenes, aposten per trencar qualsevol tipus de diferència que pugui suposar posar fronteres a les relacions i a l’entesa entre els éssers, per més diversos que siguin.

La quarta i última saga és el denominat “Llibre dels caiguts” de Steven Erikson. Una obra absolutament monumental (10 llibres). Estem parlant de aproximadament 10.500 pàgines i més de 3 milions dues centes mil paraules; 10 llibres que es van anar publicant en castellà al llarg d’onze anys (1999-2011).

El mateix autor explica que trobar editor pel seu primer llibre va ser extremadament difícil. Tots li deien que l’obra estava molt bé però que era massa complexa. Certament tenien raó, tots i cadascun dels llibres tenen trames molt i molt complexes, però van infravalorar la capacitat dels lectors i lectores per gaudir-les.

Haig de dir que per a mi va ser una lectura força complexa. La quantitat de personatges i trames que omplen cada llibre dificulten molt la continuïtat de la lectura i més si havia d’esperar un any a llegir el següent llibre; un llibre en el que novament apareixien nous personatges i noves trames. Ara bé, cada nou llibre era una explosió extraordinàriament rica de situacions amb personatges molt ben dibuixats i, sobretot ,molt interessants. De fet cada llibre es pot llegir com a una unitat independent.

Va ser fa un parell d’anys quan vaig entomar la lectura completa i continuada de tota la saga. En va ocupar quatre mesos que varen ser absolutament gaudits. 

En l’apartat específic d’aquest saga podreu veure la sinopsi argumental de cada llibre. Després de la lectura completa segueixo amb la mateixa idea que tenia després de llegir-la per parts: és una obra que no es classificable dins un únic gènere ni té tampoc un únic estil narratiu. És èpica heroica i màgica; és misteri i fantasia; és terror i és gore; és diversió i intranscendència; és drama, tragèdia i comèdia; és romanticisme, amor, entrega i es, també, relacions fredes i descarnades; és lleialtats i traïcions i així podria seguir amb molts més qualificatius. Tot això i molt més es troba en aquesta obra monumental que per a mi es una de les obres més completes, diverses i interessants que jo mai he llegit.