Continuum...

El final d’aquesta cosmogonia és inevitablement un nou inici, on la imatge no ens parlarà d’absències. La fotografia no congela. La fotografia captura la vida. Tant si aquesta genera empatia com rebuig, ens relaciona.

A l’esquerra, el retrat del pare de Joan Fontcuberta fa un cant a la vida. Durant el servei militar Francesc Fontcuberta va aprofitar l’ocasió del carteig amb Elena Villà per adjuntar-hi un retrat. Va ser a partir d’aquesta imatge que va sorgir l’amor entre ells. Si no fos per aquesta instantània, molt probablement Joan Fontcuberta no hagués nascut i per tant tampoc aquesta exposició hagués estat possible. A la dreta, el retrat de la difunta mare de Roland Barthes ens parla de l’experiència de mort a través de la fotografia. Es tracta d’una fotografia que mai ha estat visible als ulls de l’espectador i que el mateix Barthes descriu amb enyorança. Així doncs la imatge ens parla del dolor que provoca l’absència.

Ambdues representacions ens brinden un retrat que punxa i fereix. Quan el punctum (1) és exposat i compartit, traspassa la nostàlgia per a activar històries i vincles on la vida es manté. I és en aquest instant quan el punctum es transforma en un continuum (2). La fotografia genera llenguatge, que és, en última instància, el que ens fa estar vius i ens manté presents. A través de la fotografia, doncs, el record de la mort ens empeny a celebrar la vida.

1 - Punctum:  Concepte creat per Roland Barthes. És el “detall” que atrau. La seva presència canvia la lectura i li dona un valor superior, d’una manera subjectiva. Aquest “detall” és el punctum (el que em punxa).

2 - Continuum: Concepte propi creat a partir de la lectura de les obres de Joan Fontcuberta. És la capacitat de la fotografia per a activar cadenes de vida, amor i llegat. El seu interès rau en la comunicació amb l’altre, en la connexió a través de l’empatia i l’experiència de mil vides i mil històries que poden tornar a brotar.

     

"(...) jo no tinc cap problema en publicar el retrat del meu pare (...) perquè estic convençut que allà on la fotografia no arriba com a manifestació de vida, queda la paraula, que és una altra manera eficaç de construir-nos. I queda també, sobretot, la capacitat d'empatia de l'espectador".

I pel que fa a vostè, estimat lector, és també gràcies a aquest punctum com (...) avui pot estar llegint aquestes línies.

Joan Fontcuberta