La imatge com espai de sospita

En un món saturat d’imatges, el poder ja no s’exerceix exclusivament a través de les lleis i les armes, sinó mitjançant relats visuals que donen forma a la nostra comprensió del món. Joan Fontcuberta ens alerta sobre aquesta nova forma de control simbòlic. La seva obra ens convida a desconfiar de l’evidència, a qüestionar la veritat aparent i a revelar els mecanismes de construcció de les imatges que consumim.

Els llibres d’artista i catàlegs —entre els quals Sputnik (1997), Deconstruyendo Osama: La verdad sobre el caso Manbaa Mokfhi (2007), A chupar del bote (2017) i Miracles et cie (2005) — no es limiten a mostrar imatges, sinó que ens impulsen a una reflexió profunda sobre el significat d’allò que veiem. Aquesta vitrina actua com a ‘vacuna simbòlica’, establint una distància entre l'espectador i la imatge i fomentant la desconfiança cap a les representacions visuals oficials.

Quan la sospita esdevé mètode, la imatge ja no és ni certa ni falsa, sinó que es transforma en símptoma. L’objectiu no és renunciar a mirar imatges, sinó aprendre a llegir-ne els mecanismes. L’obra de Fontcuberta constitueix una crítica al poder de la representació i una crida a l’autodefensa visual.