El parany del diable

La paranoia es consolida com una eina clau en la creació de Joan Fontcuberta. La paranoia equival a veure amb desconfiança, a actuar guiat per la sospita, a dubtar dels sentits... Aquests són els motors que envaeixen la racionalitat fotogràfica per revelar missatges ocults. Paradoxalment, les imatges amaguen allò invisible als ulls, alhora que donen prova dels monstres reals que caminen pel món.

La sèrie Eixample subterrani (2009) planteja un univers desconegut per al món urbanita, a través de vistes a les entranyes fosques de la ciutat. Subjacent a la superfície racional, mostra l'existència d'un cosmos subterrani —oblidat, ignorat o desconegut— que evoca la latència de quelcom més.

Fontcuberta proposa un canvi de mirada: allò aparent és filtrat per la desconfiança envers allò impensable. Ens convida a tenir la valentia de penetrar els misteris de la realitat i transitar pel camí no descobert.