La pell del desig

En emergir de les entranyes, Fontcuberta explora la part més matèrica de la fotografia. L’autor s’endinsa en la seva dimensió més corpòria i sensible; la pell del desig. La imatge es converteix en una superfície viva, una epidermis que sent, registra i es transforma. Palimpsests (1991) escenifica com esdevé un cos exposat al pas del temps, a la química i als processos físics que hi deixen empremta.

Aquesta pell també parla del desig. La peça principal; Trauma #2804 (2016) insinua un desig que articula, que empeny a mirar més enllà i a buscar allò que no es veu però que persisteix. Desperta l’anhel de tocar, d’escoltar amb els dits, i, fins i tot, de devorar i ingerir les semblances com és el cas de Gastrópoda (2013). Així, es disseccionen les entranyes visuals pròpies del suport per revelar allò que resta ocult i és narrat des de la memòria d’un record.

En aquesta pulsació vital, el fetitxe de capturar esdevé alhora tangible i suggerent. La imatge deixa de ser una representació per convertir-se en una cartografia microscòpica que convida a explorar un territori mental com a Pistola (2009), ampliació de la pel·lícula Blow-up (1966). D’aquesta manera, les capes de significat que es gesten a l’estómac es despleguen no només davant la mirada, sinó davant tot el cos.