On són les doctores honoris causa de Veterinària i CTA?

Al llibre “Vaques. Històries d’una veterinària rural” Imma Puigcorbé afirma en diversos passatges que aquest ofici, com tants d’altres, estava molt masculinitzat fins fa ben poc. Avui dia, en canvi, el grau compta amb un percentatge força més elevat de dones que d’homes.

Es tracta, a més, d’uns estudis als quals els ha costat assolir el prestigi que es mereixen. El protagonista de “El carrer estret” de Josep Pla, manescal, parla de la professió en aquests termes: “En un país en què la professió de veterinari té tan poca consideració social, que és tinguda per una activitat irrisòria, grollera i pestilent [...]”. Un llibre escrit el 1949, però una afirmació que perduraria durant molt més temps.
 
Aquests dos factors, units a una històrica escassedat de presència femenina en el reconeixement acadèmic, poden ser l’explicació de la inexistència de veterinàries honoris causa?
 
Una situació similar s’esdevé per als estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments. Un acte tan necessari i quotidià com és l’alimentació, no ha tingut uns estudis que s’hi centrin de manera exclusiva fins al segle XXI. Potser perquè la producció alimentària s’ha lligat durant molt de temps al primer o com a màxim el segon sector no compten amb prou reputació? El fet és que no hi ha cap honoris causa en aquest àmbit. N’hi haurà algun aviat? Tenint en compte la ràtio també clarament decantada cap a la presència femenina, serà dona?
 
Nosaltres tenim pensats noms de molt de pes en tots dos sectors. Però voldríem convidar a la reflexió i demanar-vos quina hauria de ser la primera dona honoris causa a la UAB en cadascun d’aquests dos àmbits de coneixement. Us escoltem i qui sap, potser això és la primera pedra per pal·liar aquesta absència.