Una finestra a la plaça Reial

Des dels noranta fins a dia d’avui, la sexualitat i la quotidianitat han estat el punt de partida de bona part de la producció artística de Nazario. El postulat de la intimitat i la finestra del seu pis de la Plaça Reial implicarà un diàleg entre l’interior i l’exterior. Aquest fet involucrarà la creació de nous escenaris i reivindicaciones artístiques.

La sexualitat i l’homoerotisme es convertiran en el llenguatge predominant, a través dels quals posa en valor temes com la immigració, la integració social i l’interculturalisme. Mitjançant la fotografia a l’interior de la seva residència, l’artista no posa únicament de manifest la lliure sexualitat, sinó que reivindica també els cossos racialitzats.

Gran part de les seves creacions se centren en els retrats dels seus propis novios (terme que usa l’artista), molts d’ells vinculats a l’epicentre de la Plaça Reial i provinents de l’Àsia Occidental i Meridional. Nazario busca mostrar el vincle sexoefectiu entre ells, per tal de donar-li’s també visibilització dins de la societat catalana, amb totes les seves dificultats i realitats diverses.

Dit això, les litografies representen una finestra entreoberta entre la plaça i la llar, el que succeeix i el que es percep, l’observat i l’observador; entre l’exterior i l’interior de Nazario.