"Nosaltres no tenim por, nosaltres som"

Amb el final de la dictadura franquista als anys setanta, emergeix un moviment social d’alliberació del col·lectiu LGTIBQ+. Es creen múltiples associacions com l’Agrupació Homosexual per a la Igualtat Sexual i se celebren actes com el primer Congrés Internacional per l’Homosexualitat (1976) a València i la manifestació pels drets del col·lectiu sota el lema No a la imposición de la norma heterosexual (1981) a Madrid.
Així i tot, la societat espanyola continuava immersa en una moral catòlica conservadora que discriminava i penalitzava al col·lectiu LGTIBQ+, catalogant-los de “fieras sodomitas”. Malgrat la Llei d’Amnistia del 1977 i de les primeres eleccions democràtiques, el col·lectiu LGTBIQ+ encara patia la repressió de l’Estat “per conductes homosexuals”, enteses com a delicte d’escàndol públic.
Nazario va participar en aquesta primera manifestació LGTBIQ+ d’Espanya. A més a més, també va participar en les Jornades Llibertàries celebrades al Parc Güell el mateix any, on juntament amb Ocaña i Camilo va assaltar l'escenari i es va despullar reivindicant la seva homosexualitat. I així, igual el seu còmic que esdevé en un acte de militància.
Com a dibuixant de còmic, Nazario col·labora en diversos álbums col·lectius com El Rollo enmascarado (1973), Catalina (1974), Pauperrimus (1974), Nasti de plasti (1976), la revista Star (fundada el 1974) o la revista d'historietes El Víbora (fundada el 1979). Igualment realitza àlbums individuals com La Piraña Divina (1era edició clandestina, 1975) o San Reprimonio y las Pirañas (1978). Nazario escenificava tabús socials a través del dibuix, i molts dels seus còmics varen ser censurats i perseguits per les autoritats.

Igualment realitza àlbums individuals com La Piraña Divina (1era edició clandestina, 1975) o San Reprimonio y las Pirañas (1978). Nazario escenificava tabús socials a través del dibuix, i molts dels seus còmics varen ser censurats i perseguits per les autoritats.