Narcisa Freixas
Narcisa Freixas, una pionera de la música catalana.
Narcisa Freixas i Cruells (Sabadell, 1859-Barcelona, 1926) va ser una pintora, escultora i compositora catalana, una de les primeres dones a dedicar-se a la composició musical a Catalunya.
Freixas va estudiar pintura i escultura amb Modest Urgell, però va desenvolupar un gran interès per la música i, cap a 1900, es va dedicar a aquesta disciplina. Va ser discípula de Juan Bautista Pujol, Felipe Pedrell i Enrique Granados.
Es va casar amb Miquel Petit, un metge que va morir poc després, i també va perdre la seva filla a una edat primerenca.
Després de 1900, Freixas va publicar col·leccions de cançons catalanes i cançons infantils, i va ajudar a l'educació musical de nens en les escoles d'acollida de Barcelona. De les seves cançons infantils, va publicar dos llibres, que van obtenir un premi a la Primera Festa de la Música Catalana el 1905 i un altre als Jocs Florals de Girona el 1908.
El 1908, va fundar l'escola Cultura Musical Popular, on impartia solfeig, cant i danses populars. Amb l'objectiu de difondre la música popular, va crear en aquesta escola un cor amb el qual va donar nombrosos concerts en asils, hospitals, presons i centres obrers. El Ministeri d'Instrucció Pública es va interessar per aquest projecte i la va contactar per dur-ne a terme un similar a Madrid. Freixas va materialitzar aquest pla el 1917. El seu interès divulgatiu i pedagògic en l'àrea de la música popular la va portar a crear la revista Biblioteca Juvenil de Cultura Musical Popular.
Freixas va compondre per a veus i instruments i és coneguda per les seves cançons per a nens. Algunes de les seves obres són:
-
La font del romaní per a veu i piano
-
L'ametller ('A mig aire de la serra veig un ametller florit'), per a veu i piano
-
La barca ('La doncella baixa al riu al trenc de l'alba'), per a veu i piano
-
La son soneta, per a veu i piano
-
Primaveral ('On va el Sol de març revestit de festa?'), per a veu i piano
-
L'ombra de Natzaret ('Sentadeta va filant la Natsarena Maria'), per a veu i piano
-
Dolorosa ('Rient les penes fugen de quí les té'), per a veu i piano
-
Lo filador d'or ('N'hi ha un argenter a l'Argenteria'), per a veu i piano
-
Ai, l'esperança ('Era una tarda serena'), per a veu i piano
-
Cançons catalanes (1900)
-
Cançons amoroses (1916)
Una col·lecció de les seves cançons infantils en castellà es va publicar el 1927, amb el títol Cançons d'Infants. La seva música ha estat enregistrada i editada en CD.
Freixas va ser una figura important en la vida musical catalana de la seva època. La seva obra, d'un estil romàntic i nacionalista, va contribuir a la difusió de la música catalana i a la promoció de l'educació musical.