Restes de llavors, fruits i pol·len

Les condicions tan excepcionals, d’humitat i sense oxigen, que trobem a l’interior del pou ja mencionades han permès preservar en molt bon estat el pol·len antic i amb el seu anàlisi s’ha pogut dibuixar quin podia ser el paisatge immediat, a tocar del pou. L’estudi de les restes de pol·len i espores que s’han conservat ens fan pensar que el paisatge i les condicions ambientals durant els segles II-III dC no diferien gaire de les actuals.

L’estudi de les restes de pol·len i espores que s’han conservat ens fan pensar que el paisatge i les condicions ambientals durant els segles II-III dC no diferien gaire de les actuals.

Algunes de les restes de closques i pinyols de fruita seca recuperades dins el pou: prunes, nous i préssecs i (Autor: Museu de Guissona)

L’espectre pol·línic mostra la presència d’espècies herbàcies pròpies d’ambients xèrics i amb baixa humitat, com serien l’artemísia, les herbàcies de la família de les escrofulariàcies (entre les que es podrien trobar els conillets, les eufràsies), la xicoira; altres taxons mostren també l’existència d’ambients antropitzats i ruderals, amb plantes que acostumen a créixer a les vores dels camins o a tocar dels conreus, el que genèricament acostumem a anomenar “males herbes”: el Rúmex o agrella, el Plantago Lanceolata o plantatge, la Centaurea solstitialis coneguda popularment com blanquiella o floravia, entre d’altres.

La presència de pol·len de gramínies (Poaceae) també és abundant, sense que es pugui determinar si correspon a cereals o altres espècies de la mateixa família, tot i que indirectament podem suposar que a tocar hi havia camps de cereals per la presència de taxons de la planta del blauet (Centaurea Cyanos), que habitualment creix barrejada amb els conreus d’aquest tipus. De manera testimonial també s’ha detectat pol·len de Vitis o vinya.