Presentació
Fausto Miguèlez va tenir una llarga i compromesa trajectòria vital, sindical i acadèmica. Nascut a les muntanyes de La Cabrera (Lleó), va cursar els seus primers estudis a la Universitat Gregoriana de Roma, al costat de la Fontana de Trevi, lloc idíl·lic al que va tornar després moltes vegades. A Roma va desenvolupar una amistat infrangible amb altres sociòlegs com Marco Marchioni i Josep Picó, que l'han acompanyat en tots aquests anys. A Itàlia va realitzar tasques d'enllaç amb el moviment de les Comissions Obreres, encara clandestí. Als anys setanta va tenir també una estreta relació amb Astúries, on va emigrar la seva mare i una germana. Fruit d'aquest compromís també és la seva obra “La lucha de los mineros asturianos bajo el franquismo”.
En Fausto Miguélez es va doctorar en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb una tesi en què estudiava la lluita antifranquista desenvolupada pels treballadors de l'empresa SEAT. Va ser un dels fundadors del Departament de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Més tard va impulsar el Centre d´Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), que representava aleshores un pas pioner en la formació d'equips de recerca, un model que després s'estendria a les universitats de l’Estat. A més, a la seva última etapa com a director del QUIT va ser el principal impulsor de l'Institut d'Estudis del Treball (IET), que va néixer amb la vocació d'obrir una perspectiva de recerca interdisciplinària al voltant del treball i les relacions laborals.
En Fausto també es va implicar en les tasques de gestió a diferents nivells. Va ser director del Departament de Sociologia de la UAB, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia i director del Centre d´Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) fins a la seva jubilació. La seva contribució al desenvolupament del Departament de Sociologia de la UAB i de la sociologia catalana en general el van portar a obtenir el Premi Catalunya de Sociologia 2013, entre molts altres reconeixements. Al llarg de tota la seva trajectòria professional, i fins i tot després de la seva jubilació com a catedràtic, va estar bolcat en la investigació social i en la formació i el desenvolupament intel·lectual de les persones més joves que l'envoltaven.
Persona incansable i rigorosa, era a la vegada afable i de tracte proper. La seva immensa capacitat de treball i el seu compromís polític el van portar a compaginar la seva activitat acadèmica amb la seva implicació sindical i la transformació de la realitat laboral i social que l'envoltava. Va ser un dels líders del moviment de professors numeraris, així com responsable de formació sindical a CCOO durant els anys setanta. En Fausto era enèrgic i emfàtic en la defensa de les seves conviccions, però alhora dialogant i respectuós.
Són moltes les obres i articles de recerca compromesa amb el món del treball que ens deixa, entre elles un important estat de la qüestió que es recull a “Las relaciones de empleo en España”, coordinada juntament amb Carlos Prieto. Fidel al seu sentit de responsabilitat i lleialtat, sempre va tenir una relació entranyable amb Itàlia, i amb les seves universitats i amics. El seu compromís en la lluita contra la desigualtat sempre va ser innegociable, tant quan analitzava les polítiques d'ocupació, com quan investigava al voltant de les relacions laborals, com quan estudiava els factors d'estructuració de les classes socials a Espanya i Catalunya. En aquestes àrees de recerca, en Fausto ha estat professor i mestre de diverses generacions de sociòlegs i sociòlogues. Però en Fausto va ser també un exemple d’esforç, generositat i rigor per a totes les persones que hem treballat amb ell. Trobarem a faltar el seu compromís, la seva capacitat de lideratge i el seu humor intel·ligent i sorneguer.
Els companys i companyes del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT)