En el marc de l’assignatura Història de la comunicació s’ha organitzat1 una jornada dedicada a estudiar i divulgar les publicacions clandestines pel dia 11 de desembre de 2019. Una quinzena d’especialistes s’ocupen de diverses publicacions i d’oferir una visió de conjunt, i protagonistes d’època ofereixen llur testimoni. Una activitat de caràcter formatiu més és la present exposició, elaborada pel personal de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General amb la col·laboració puntual d’un grup d’estudiants de l’esmentada assignatura. Els rics fons, moltes vegades protegits amb sang, suor i llàgrimes, parafrasejant Churchill, es mostren en una selecció que és simplement això, una mostra representativa i gens exhaustiva, tenint present que gràcies al Dipòsit Digital de Documents hom pot contemplar les publicacions clandestines catalanes conservades a la UAB en una activitat modèlica atenent que l’accés és universal i obert i les dades catalogràfiques i hemerogràfiques permeten disposar d’una fàcil consulta i reproducció.
Les publicacions editades al marge de les prohibicions del poder han existit sempre que les limitacions a la llibertat s’han fet presents. Només l’obstinació popular, intel·lectual, política i cultural davant aquestes limitacions ha estat el factor clau i els seus promotors han patit detencions i tortures, presó i multes, càstigs de tot tipus i àdhuc la mort, tant a la França sota l’ocupació nazi com a la Catalunya resistent, en casos dels quals en aquesta Jornada també es parlarà.
La premsa clandestina disposa d’una fascinació pel risc i pel seu valor social; això fa que sigui sempre molt viva malgrat tants obstacles. No hi ha dubte que les missions que té són diverses. El simple fet d’existir, l’acte de presència, és una bufetada al règim polític arbitrari atès que li diu que hi ha ciutadans demòcrates que no hi estan d’acord. A més, i és també rellevant, el periodisme informa de les injustícies, promou la discussió amb textos teòrics i, també, dóna cohesió ideològica al grup dissident i encoratja la resistència a aixecar la bandera de la dissidència i a afirmar, i afermar, una dimensió pública liberal malgrat la repressió.
A molts països ha existit, fruit d’un partit, sindicat o associació o àdhuc d’una sola persona -el cas de Maurici Serrahima esdevé exemplar-, i no només amb motivacions estrictament polítiques, sinó sovint amb reivindicacions estrictament culturals o literàries quan la persecució esdevé intent de genocidi cultural com ha estat el cas català davant de les constants prohibicions de la monarquia absolutista i, després, de l’estat constitucional o les dictadures militars, i no ha quedat altre camí que la protesta exterioritzada amb els papers anònims. El control de les idees restava així restringit i la premsa clandestina era una alenada d’aire fresc contra la censura. Conèixer així alguns episodis d’aquesta aventura de llibertat esdevé una labor d’homenatge als seus promotors, tinguin la ideologia que tinguin, i de retret a qui confon el poder polític de gestió de la cosa pública amb bruts interessos personals o de grup.
L’organització del col·loqui es congratula de la presència de dues exposicions, una de presencial amb una mostra bibliogràfica d’estudis sobre la premsa clandestina i una antologia de publicacions conservades a la Universitat Autònoma de Barcelona i una segona exposició, virtual, amb capçaleres, enllaços al contingut, fitxes descriptives, portades... d’una selecció de premsa clandestina -bona part d'ella consultable al Dipòsit Digital de Documents de la UAB-, que gràcies a l’esforç del personal de la Biblioteca, amb professorat i estudiants col·laboradors, s’ha preparat per a difondre el ric, i fràgil, patrimoni dels ciutadans que amb el desig de llibertat han editat papers clandestins.
Josep M. Figueres
Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació
En nom de l’equip organitzador
___________________________________________________________
1 Al costat de la Biblioteca n’han tingut cura el Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació i el grup Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània amb codi de projecte FFI2016-80191-P (AEI-FEDER, UE) i com a grup de recerca amb el codi 2017 SGC 1696