Àngel Guimerà és un dels dramaturgs més universals de la història del teatre català. Les seves obres van estrenar-se a Madrid, a altres capitals europees com París, Londres, Praga o Berlín, i a ciutats més a l’est, com Odessa, Sant Petersburg i Moscou. Al continent americà, també van triomfar a l’Argentina i Mèxic, fins a arribar als Estats Units d’Amèrica i el Canadà. Alguns dels intèrprets més cèlebres dels darrers temps van incloure peces del dramaturg català en els seus repertoris: Mimì Aguglia, Maria Callas, Geraldine Farrar, John Martin-Harvey, María Guerrero, Giovanni Grasso, Berta Kalich, Pablo Podestá, José Tallaví o Margarida Xirgu, entre molts altres.
Dues de les seves obres, Maria Rosa i Terra baixa, van ser les més celebrades: se’n van fer adaptacions tant en òpera com en cinema. Entre les primeres, cal destacar Tiefland (1903) d’Eugen d’Albert, estrenada el 1908 a la Metropolitan Opera de Nova York, i La Catalane (París, 1907) de Fernand Le Borne. Pel que fa al cinema, diversos directors de reconegut prestigi van signar films basats en Maria Rosa i Terra baixa: el nord-americà Cecil B. DeMille (Maria Rosa, 1916), l’hongarès Béla Balogh (Hegyek alján, 1920), el japonès Kenji Mizoguchi’s (Jinkyõ, 1924), l'argentí Luis José Moglia Barth (María Rosa, 1946), el mexicà Miguel Zacarías (Tierra baja, 1951) i l'alemanya Leni Riefenstahl (Tiefland, 1954).
Com afirmava l’escriptor Josep Maria de Sagarra, «Guimerà inventa a la nostra terra un teatre de cara a Europa». I del món! La seva obra dramàtica va revelar, en paraules del crític Domènec Guansé, l’existència del teatre català ençà i enllà. «Amb ell entra la passió al nostre teatre; ell l'universalitza donant-li un fons d'humanitat», afirmava Carles Capdevila, el seu primer biògraf. La projecció internacional de la dramatúrgia de Guimerà, la capacitat de seduir públics d’arreu, les nombroses traduccions dels seus textos en múltiples llengües i les adaptacions de les seves obres a diverses disciplines artístiques han convertit Guimerà en un dels dramaturgs catalans més universals.
Gemma Bartolí i Francesc Foguet
Centre de Recerca en Arts Escèniques de la UAB
