El teatre d’Àngel Guimerà va ser estrenat simultàniament a Madrid i a Barcelona. En algun cas, ho va fer abans a la capital espanyola que a la catalana. Hi va tenir un paper decisiu la companyia formada per María Guerrero i Fernando Díaz de Mendoza, fins al punt que algunes peces van ser escrites a mida per a l’actriu madrilenya. La tríada formada per Guimerà, Guerrero i José Echegaray, el principal traductor de l’obra del dramaturg al castellà, va contribuir a projectar l’obra guimeraniana a l’escena peninsular i a renovar la companyia del Teatro Español i el panorama teatral de les acaballes del segle XIX.

La bona acollida que van tenir els textos de l’autor va afavorir també que bona part dels dramaturgs espanyols s’interessessin per la literatura dramàtica catalana i es deixessin influir per l’obra de Guimerà. Més endavant, la companyia d’Enric Borràs va portar el seu teatre en català a Madrid, on va obtenir un gran èxit. Les obres del dramaturg es van continuar representant a la capital de l’estat espanyol fins ben entrat el segle XX, tot i els canvis de gust del públic, i se’n van fer diverses adaptacions cinematogràfiques. Les traduccions al castellà es van representar en gires hispanoamericanes i van servir de base per a les versions en altres llengües. Madrid va esdevenir, en definitiva, el trampolí per a la internacionalització de Guimerà.