Presentació · Dones a Ravensbrück

Presentació

En aquest any 2025, quan commemorem el 80è aniversari del final de la II Guerra Mundial (8 de maig de 1945) i també de l’alliberament dels camps de concentració nazis, a la Biblioteca de Ciències Socials (UAB) us presentem aquesta exposició sobre el camp de concentració de Ravensbrück.

Ravensbrück, malgrat ser un camp de concentració de grans dimensions i el camp més gran de dones que s’hagi vist mai a Europa, pel fet de ser el camp de les dones i els nens, ha acaparat menys protagonisme mediàtic i menys espai a la historiogràfica sobre la deportació que els altres camps, com ara Auschwitz, Mathausen, Dachau, Buchenwald...

Les persones deportades patien dures condicions climàtiques, higièniques, alimentàries, havien de fer front a càstigs, pallisses, tortures, treballs extenuants, malalties; en definitiva, en el millor dels casos, les terribles condicions els conduïen a una mort lenta. Però a més, és important esmentar que les dones deportades van haver de patir vexacions i càstigs relacionats amb el seu gènere. En la seva condició de dones estaven exposades a més humillacions i vexacions: eren rapades, havien de suportar la menstruació i embarassos en terribles condicions higièniques, sofrien esterilitzacions, experiments mèdics, treball sexual forçat i la impotència de veure patir i morir els seus fills.

Les dones de Ravensbrück pertanyen a més de 30 nacionalitats i són empressonades pel simple motiu de ser jueves, gitanes, testimonis de jehovà o per causes polítiques. Precisament, Ravensbrück és el camp on van anar a parar la majoria de dones espanyoles i catalanes exiliades republicanes que van lluitar a la resistència francesa contra els nazis. Es calcula que van passar per aquest camp més de 250 dones catalanes i espanyoles de les quals poques van sobreviure. La identificació és difícil i confusa per diverses raons: documentació destruïda pels nazis abans de l’alliberació dels camps; errors en la transcripció de les seves dades; canvis als cognoms perquè moltes es van casar amb homes francesos i van adoptar el cognom del marit; altres eren conegudes per pseudònims que van usar a la resistència. A més cal dir que les supervivents, una vegada alliberades, la majoria no van poder a tornar a Espanya per por de represàlies del règim franquista i consten com a franceses als arxius francesos. A França van viure un llarg exili no exent de dificultats.

A l’exposició es presenta la trajectòria vital de 15 d’aquestes dones catalanes i espanyoles: Sabina Bartolí, Alfonsina Bueno, Ángela Cabeza, Braulia Cánovas, Maria Castelló, Dolors Casadellà, Neus Català, Laura Gallart, Carme Gardell, Conxita Grangé, Dolors Guillaumes, Elvira Ibarz, Josefa Maranges, Constanza Martínez i Mercedes Núñez. A la pàgina de bibliografia podeu trobar els estudis biogràfics d’altres deportades que han pogut ser identificades com Generosa Cortina, Virtudes Cuevas, Demetria Dupuy, Olvido Fanjul, Roser Fluvià, Felicitat Gasa, Cinteta Rodríguez i Coloma Seró. Cal seguir investigant per identificar i reconstruir la vida del màxim possible de dones i poder rescatar-les d’un injust oblit.

És voluntat nostra que l’horror de la deportació no caigui en l’oblit i que aquesta exposició serveixi per homenatjar aquestes dones, víctimes del nazisme, compromeses amb la lluita per la llibertat, per la igualtat i per la pau. És el nostre deure moral i històric que el seu esforç i sacrifici serveixi de motor per a nosaltres en un moment polític mundial de gran complexitat, caracteritzat per l’avanç de l’extrema dreta i la regressió d’uns drets i valors pels que elles van lluitar sense descans.

Aquesta exposició virtual ha estat elaborada pel personal de la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB i el disseny i el contingut dels plafons de l’exposició presencial han estat elaborats per l’Amical de Ravensbrück.

Gemma Estrugas
Biblioteca de Ciències Socials