Alfonsina Bueno Vela

Ravensbrück 37.884 
Zaragoza, 1915  - Toulouse, 1979 

Biografia

Com a resistent, dirigia una casa refugi al sud de França. A Ravensbrück va ser classificada com a presa NN, les destinades a la cambra de gas, i va patir greus experiments mèdics que van deteriorar molt la seva salut de per vida. 

Quan Alfonsina era petita, la família es va traslladar a viure a Berga. Filla d’un anarquista destacat dins la CNT-FAI, va créixer sota els principis del moviment obrer, la revolució social i la defensa de les llibertats. Va començar a treballar als 13 anys en una fàbrica tèxtil on va conèixer Josep Ester Borràs, amb qui es va casar i formar una família. Durant la guerra, van lluitar al costat de la República i, un cop acabada, van fugir a França amb tota la família. 

A l’exili, el matrimoni Ester Bueno i el pare d’ella, Miguel Bueno, van formar part de la Resistència en la xarxa d’evasió dirigida per Paco Ponzán. Alfonsina era l’encarregada de transportar armes i de dirigir una casa refugi a Banyuls-sur-Mer. El 29 d’octubre de 1943, Miguel Bueno, detingut i torturat, va donar l’adreça de la seva filla i tant Alfonsina com Josep van ser detinguts, però la filla d’ells, Angelina Ester Bueno, va aconseguir escapar. 

Després de passar per diferents presons, Alfonsina va ser deportada a Ravensbrück el 7 de maig de 1944, on era una presa Nacht und Nebel (NN), Nit i Boira, el destí de les quals era morir en la cambra de gas. Malgrat que va poder evitar-ho, va ser sotmesa a terribles experiments mèdics i va patir intervencions ginecològiques amb l’objectiu d’esterilitzar-la. 

Un cop alliberada, va refer la seva vida a Toulouse i va consagrar-la a cuidar de la seva neta Hélène, narradora fonamental de la història d’Alfonsina. Alfonsina i Josep es van anar distanciant degut a les diferències sobre com gestionar els records de l’experiència als camps i van separar-se el 1974. 

Al llarg de la seva vida, Alfonsina va rebre diverses condecoracions, entre les que destaquen les lliurades per les autoritats britàniques, nord-americanes i franceses per la seva participació a la Resistència, però mai no va obtenir cap reconeixement del govern espanyol. 

Com els va passar a altres deportades, la seva salut va quedar molt afectada i va patir una demència severa per les greus seqüeles i els efectes del verí intrauterí injectat a Ravensbrück, que van fer que hagués de passar pel quiròfan diverses vegades. La seva demència la va fer caure en el pou negre de la desmemòria. 

Malauradament, Alfonsina va morir en la pobresa als 63 anys. 

Font: Amical de Ravensbrück