Articles i capítols de llibres
Articles i capítols de llibres
- Allen, M. T. (1999). Flexible production in Ravensbruck Concentration Camp [Article]. Past & Present, 165(1), 182–217. https://doi.org/10.1093/past/165.1.182
- Andrieu, C. (2008). Réflexions sur la Résistance à travers l’exemple des Françaises à Ravensbrück [Article]. Histoire@Politique, 5(2), 3–3. https://doi.org/10.3917/hp.005.0003
- Bard, C., & Andrieu, C. (2008). Femmes en résistance à Ravensbrück [Article]. Histoire@Politique, 2(5). https://doi.org/10.3917/hp.005.0001
- Calvo Alonso, B. (2022). Olvido Fanjul: la primera deportada a Ravensbrück. A: Pablo García Valdés, Raisa Gorgojo Iglesias, & Enrique Mayor de la Iglesia (coords.) (Eds.), Voces disidentes contra la misoginia: nuevas perspectivas desde la sociología, la literatura y el arte (pp. 657–666). Dykinson.
- Conxita Grangé: últim testimoni català de l’horror nazi. (2019). Sàpiens, 211.
- Despoix, P., Benoit-Otis, M.-H., Maazouzi, D., & Quesney, C. (2018). Chanter, rire et résister à Ravensbrück [Article]. Le Genre humain, 59(1), 16–21. https://doi.org/10.3917/lgh.059.0016
- Dufayel, P.-E. (2010). Le convoi de femmes dit “des 27 000” [Article]. Mémoire Vivante, n°67.
- Duroux, R. (2019). Help of neutral countries in the return to life of the Women deportees from Ravensbrück camp. The Spanish Women case [Article]. Culture & History Digital Journal, 8(2), e024–e024. https://doi.org/10.3989/chdj.2019.024
- Ferrer Valero, S. (2016). Ravensbrück: El mayor campo de concentración para mujeres de la Alemania nazi. Clío: Revista de Historia, 172, 58–66.
- Gallart i Alsina, M. (2022). Laura Gallart/Kerwich: De Palafrugell a Ravensbrück, història d’una supervivent. Estudis Del Baix Empordà, 41, 223–341.
- García Santamaría, A. (2022). Demetria Dupuy, una navarra en Ravensbrück. Antzinako, 34, 76–80. en: http://www.antzinako.org/Revistas/Antzina_34.pdf
- Gaulle-Anthonioz, G. de (1962). La Condition des enfants au camp de Ravensbrück [Article]. Revue d’histoire de la deuxième guerre mondiale, 12(45), 71–84.
- Herrmann, G. (2018). Sabotear, sabotear, sabotear ! [Capítol de llibre]. A: La Résistance à l’épreuve du genre. Presses universitaires de Rennes. https://doi.org/10.4000/books.pur.170802.
- Izquierdo, M. (1975). Deportación española. Suplemento de Le Patriote Résistant, 426, 10–11.
- Kadlecova, S. (2019). Nunca Más, Nie Wieder: ethical aspects of remembering in the narratives of Ravensbrück. Survivors, their descendants and other persons engaged in memory work = Nunca mas, nie wieder: aspectos éticos del recuerdo en la narrativa de los supervivientes de Rravensbrück, sus descendientes y otras personas involucradas en el trabajo de la memoria [Article]. HISPANIA NOVA. Primera Revista de Historia Contemporánea on-Line En Castellano. Segunda Época, 175. https://doi.org/10.20318/hn.2019.4724
- Lamy, J. (2019). La béance. Notes, carnets et brouillons de Germaine Tillion [Article]. Ethnologie française, 49(3), 597–616. https://doi.org/10.3917/ethn.193.0597
- LÁZARO SANZ, E. T. M. (2021). Testimonios republicanos de los campos de concentración. In Escrituras del exilio republicano de 1939 y los campos de concentración (pp. 149–172). Iberoamericana/Vervuert .
- Leggott, S. (2019). De Ventas a Ravensbrück: Memorias de la represión sexuada en los testimonios de Mercedes Núñez Targa.A: Repensar los estudios ibéricos desde la periferia. Ca’ Foscari. http://doi.org/10.30687/978-88-6969-302-1
- Penson, J., & Postel-Vinay, A. (2008). Un exemple de résistance dans le camp de Ravensbrück : le cas des victimes polonaises d’expériences pseudo-médicales, 1942-1945 [Article]. Histoire@Politique, 5(2), 5–5. https://doi.org/10.3917/hp.005.0005
- Postel-Vinay, A. (2008). Camps d’hommes, camps de femmes : premières approches. Etude d’une ancienne déportée de Ravensbrück [Article]. Histoire@Politique, 5(2), 4–4. https://doi.org/10.3917/hp.005.0004
- Provansal, D. (2013). Germaine Tillion: Obra y trayectoria, una lección de consciencia moral [Article]. Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 17, 1–16.
- Ranch, A. (2015). Música y mujeres en campos nazis. Coros y orquestas. Laberintos: Revista de Estudios Sobre Los Exilios Culturales Españoles , 17, 28–54.
- Roma, M. (2021). Les oblidades: lleidatanes als camps de concentració nazis [Article]. Arts, 48, 34–37.
- Soler, G. (2004). El periodisme d’investigació i la recuperació de la memòria històrica: Ravensbrück, l’ infern de les dones [Article]. L’Erol, 21, 26–28.
- Torrent, N. (2007). Entrevista a Neus Català: “La memòria històrica és un deure, una catarsi que hem de fer” [Article]. 13, 87–91.
- Trallero Cordero, M. (2021). Deportadas españolas en Ravensbrück. La necesidad de una aproximación feminista al fenómeno global. A: Mujeres en el exilio republicano de 1939 (Homenaje a Josefina Cuesta). Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes y Memoria Democrática. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8239589
- Vidal, C. (2004). Mercedes Núñez. Resistente en Ventas e Ravensbrück. Dez.Eme: Revista de Historia e Ciencias Sociais de Fundación 10 de Marzo, 8, 56.
- Walz, L. (2004). Book, film and collection of the Ravensbrück biographies [Article]. Bios (Leverkusen, Germany), 17(1), 123–131.