Braulia Cánovas Mulero

Ravensbrück 27.697  
Alhama de Murcia, 1920 - Barcelona, 1993 

Biografia

Malgrat que estava greument malalta quan els aliats van alliberar el camp, va sobreviure a l’infern nazi. Va decidir ser Braulia només a casa i seguir utilitzant el seu nom de resistent per a la resta, Monique.

D'orígens murcians, Braulia va créixer i es va formar al sud de França, on treballava el seu pare. S’instal·laren a Madrid el 1936 i, quan va esclatar la guerra, una bomba de l’aviació nazi matà el seu pare, fet que va marcar-la per sempre. 

La família va fugir cap a Barcelona, on Braulia va començar a treballar de secretària de la CNT a Montcada i Reixac, i allà va prendre consciència política. A finals de gener del 1939, amb l’arribada dels franquistes a Barcelona, es van haver d’exiliar a França. Gràcies al seu domini de la llengua, van poder esquivar els camps de concentració del sud del país. 

Però quan el juny del 1940 els nazis van envair França, Braulia va decidir entrar a la Resistència i es va incorporar a dues xarxes de resistents. Va ser llavors que va adoptar l’àlies de Monique, que al llarg dels anys va ser més que un sobrenom de resistent. El 9 de maig de 1943 la Gestapo va arrestar-la i la va tancar a la presó militar de Fresnes (París), on va passar set mesos, el primer incomunicada, abans de deportar-la al camp de Ravensbrück, on va ingressar el 3 de febrer de 1944. El 24 de juny van traslladar-la al camp de Neuengamme i, d’allà, la van destinar com a mà d'obra esclava a la fàbrica Continental, on feien màscares antigàs. Braulia i les seves companyes, jugant-s'hi la vida, sabotejaven la producció. 

A l'abril del 1945, els alemanys van evacuar Neuengamme i van començar les marxes de la mort. Caminant durant tres dies seguits, les supervivents van arribar al camp de Bergen-Belsen, on el 15 d'abril arribava la primera patrulla britànica. Braulia, malalta de tifus, amb 37 kg de pes i sense poder menjar, va passar un mes més molt greu a l’hospital, però les ganes de viure van ser més fortes que la malaltia i l’infern viscut. 

Instal·lada a Perpinyà, va decidir ser Braulia només per a la família i seguir utilitzant per a la resta el seu nom de resistent: Monique. El 1947 va casar-se amb Manolo Jené, també exiliat republicà, amb qui va tenir dos fills. Durant tota la seva vida va mantenir el compromís del testimoniatge i l’esperit de lluita antifeixista. Va rebre diverses condecoracions de l’Estat francès. 

Després d’anys de lluita contra el càncer, Monique va morir als 73 anys a Barcelona, on vivien els seus fills, i va ser enterrada a Perpinyà. A la seva tomba es llegeix la inscripció: “Elle était opiniâtre” (“Era tenaç”). EL 2018 es va inaugurar a Alhama, el seu poble natal, un monòlit amb el seu nom. També a finals d’aquell any, gràcies a la tasca dels Arxius Arolsen (Alemanya) en la seva campaña #StolenMemory, van ser retornats a la seva família l’anell i el rellotge confiscats a Braulia Cánovas a l’arribada a Ravensbrück.

Font: Amical de Ravensbrück