Carme Gardell Carola (Bartoli)

Ravensbrück 27.046 
Setcases, 1891 - Ravensbrück, 1945

Biografia

L’ agost de 1943, la Carme i la seva filla Sabina, amb els propietaris del mas, ajuden a escapar als resistents, entre els quals hi ha I’home de la Sabina. Uns dies després arrestaran la Carme i a la seva filla.

Carme va néixer el 6 de marc de 1891 al municipi fronterer gironí de Setcases on es va casar el 12 de juliol del 1913 amb Joan Bartoli i Guillaumes. El matrimoni va decidir emigrar al sud de França a treballar l'any 1929. Tenien quatre fills: Jaume, Sabina, Josep i Hermínia. 
 
Es van establir a Prats de Molló, a Corsavy al Mas de l’Oum el 1936, i finalment al Mas Cabanats de Vallmanya el 1940, propietat dels senyors Casso, quan la Segona Guerra Mundial havia esclatat. Aquest mas està ubicat al peu del Canigó i tota la familia Bartoli-Gardell va ser contractada com arrendataris per treballar a la granja. 
 
El fill dels propietaris del mas, Abdon R. Casso, tenia la missió d’organitzar el pas dels jueus cap a Espanya i de pilots anglesos. Comptava amb famílies disposades a donar menjar i refugi a maquis i guerrillers en llocs estratègics. Un d’aquests llocs era el Mas Cabanats. Abdon R. Casso també necessitava gent que sabés com orientar-se a la muntanya. L’home de la Carme, en Joan Bartoli i els seus fills Josep (“Pitus") i Jaume van actuar com a guies per ajudar a creuar la frontera als que necessitaven fugir de França. La família participava directament en les tasques d'acollir, alimentar i curar dins la Resistència. 
 
El matí del 7 d'agost del 1943, les milícies de Pétain es presenten a Mas Cabanats per detenir homes de la resistència. La Carme i la seva filla Sabina, amb els propietaris del mas, aconsegueixen ajudar a escapar els resistents, entre els quals hi ha I’ home de la Sabina. Uns dies després arrestaran la Carme i la seva filla Sabina, amb 52 i 25 anys respectivament. 
 
En els interrogatoris no van aconseguir mai que cap de les dues delatés a ningú. Van passar per les presons d’Arles, Amélie-les-Bains, la Ciutadella de Perpinyà i finalment a Compiègne, d’on van sortir cap a Ravensbriick, en un vagó de bestiar que van compartir amb deportades com Neus Català. Van arribar al camp el 3 de febrer del 1944. 
 
Sobreviure en un camp d'extermini amb l'edat de la Carme era molt difícil: el fred, la manca d’alimentació, les malalties, els maltractaments... I ella no ho va aconseguir, i la seva mort va estar envoltada de solidaritat, empatia i companyia. 

Va morir de tifus el 15 abril del 1945 a Ravensbrück poques setmanes abans de l’alliberament del camp per l’exèrcit rus. 

Dues noies franceses la reconeixen i amb la foscor de la nit l'arrosseguen fins al seu barracó, amb el perill de ser descobertes. 

Morirà entre els braços de Coloma Serò de Lleida, que l’acompanyarà amb paraules de consol . Aquest fet va inspirar el poema de Montserrat Roig transformat en cançó per Marina Rossell.

Coloma Seró guardarà l'anell de casada i el portarà personalment a les filles de la Carme després de la guerra. L’anell encara es conserva dins de la família. 

Font: Amical de Ravensbrück