Dolors Casadella Puig (Gené)

Ravensbrück 35.160  
Lleida, 1918 -  Lyon, 2002

Biografia

Lola es va involucrar en la creació del maquis de la zona on vivia per combatre l’ocupació nazi a França. Al camp participà de les activitats de sabotatge. Va ser una de les representants de les deportades catalanes i espanyoles al Comitè Internacional de Ravensbrück. 

Lola, de família camperola i conservadora, es va implicar des de l’inici de la guerra amb el bàndol republicà. Va demanar ser enviada al front, on va conèixer Enric Gené, amb qui es va casar el 1938 a Molins de Rei. Es va involucrar en política, es va formar com a infermera i va ser militant de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) com a membre de la delegació de Lleida. 

Quan es va exiliar, va passar un temps a Rennes, a la Bretanya francesa, fins que van intentar retornar-la a Espanya. Però tant ella com altres companyes s’hi van negar i van baixar del tren a Bordeus, on les portaren fins a Perpinyà. Reclosa, com milers d'exiliats, primer al camp de Sant Cebrià (on va veure morir la seva filla de tres mesos per la gana i el fred) i després a Argelers, Lola en va poder sortir el març del 1940 per a treballar de pagesa prop de Lió. 
 
Però aviat els nazis van ocupar França i, davant d’aquesta situació, Lola va començar a recuperar les seves amistats i relacions polítiques, va organitzar-se per continuar la lluita antifeixista, i es va involucrar en la creació del maquis de la zona. A casa seva s’hi escrivia propaganda política, s’hi formaven militarment, s’hi reunien i refugiaven els maquis, s’hi guardava material de premsa, propaganda, armes i s’hi distribuïen provisions. 
 
Va ser detinguda per la policia francesa el 20 d'agost de 1942 i condemnada a dos anys de presó. Va passar per les presons de Saint-Joseph, Baumettes i Rennes, on coincidiria amb les deportades Carme Boatell i Elisa Ricol (coneguda després com a Lise London). L’abril del 1944, des del Fort de Romainville, on hi eren també futures companyes de camp com Coloma Seró i Rita Pérez, va ser deportada a Ravensbrück, on va arribar el dia 22. Durant uns mesos va viure l’infern del camp de concentració nazi, fins que l'1 de setembre la van traslladar al kommando d’Holleischen, que depenia del camp de Flossenbürg, per a treballar com a mà d’obra esclava en la indústria armamentista. En aquest kommando coincidiria amb Neus Català i participaria en les activitats de sabotatge de la producció. 
 
Un cop alliberada, Lola es va poder retrobar amb el seu marit a la zona de Lió i va reprendre el seu compromís antifeixista a través de la denúncia del que havia viscut a Ravensbrück. Va formar part, junt amb Conxita Boix, María González i María Llenas, i sota la coordinació de Català, de la comissió que va realitzar el primer cens de dones espanyoles a la Resistència i a la deportació. 
 
També va ser una de les representants espanyoles al Comitè Internacional de Ravensbrück i va col·laborar amb la Fédération des déportés, internés, résistants et patriotes (FNDIRP). 
 
Va morir als 84 anys. 

Font: Amical de Ravensbrück