Elvira Ibarz Ibarz i Maria Castelló Ibarz (Ferrer)

Elvira Ibarz Ibarz - Ravensbrück, 62.478 
Zaragoza, 1891 - Tolosa, 1953
Maria Castelló Ibarz (Ferrer) - Ravensbrück, 62.479
Zaragoza, 1914 - París, 1945 
 

Biografia

A partir de la seva detenció, Elvira Ibarz i Maria Castelló compartirien el mateix periple que Conxita Grangé: deportació en el “tren fantasma”, el camp de Dachau i finalment el camp de Ravensbrück. Maria Castelló va ser alliberada, però no va sobreviure al tifus avançat contret al camp. 

Elvira Ibarz, casada amb Josep Castelló, va tenir una filla, Maria Castelló Ibarz. En quedar-se vídua, va anar a treballar a la Pobla de Segur (Pallars Jussà), on va conèixer Jaume Beleta Espanyol i van marxar cap a França l’any 1918, on Beleta estava establert des de feia uns anys. A partir del 1927, al nucli familiar s'hi va sumar la neboda de Jaume, Conxita Grangé, que viuria amb ells des dels dos anys. 
 
Quan la guerra va esclatar a Espanya el 1936, la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Al final de la guerra van tornar al sud de França, a l’Arièja, on vivia Maria Castelló amb el seu marit, Joseph Ferrer, que havien tornat a França un parell d’anys abans. 
 
Degut a la implicació en la Resistència de Jaume Beleta, company i padrastre, respectivament, d’Elvira i Maria, quan aquest es va veure obligat a fugir a Andorra el 1943, van ser Maria Castelló i Conxita Grangé les que van fer d’enllaç. La casa familiar seguia servint de refugi per a maquis i guerrillers. 
 
Per això, el 24 de maig de 1944, la casa dels Beleta va quedar envoltada per un grup de milicians de Pétain, que van detenir les tres dones i les van entregar a la Gestapo a Foix, on van empresonar-les i torturar-les. 
 
A partir de la seva detenció, Elvira Ibarz i Maria Castelló compartirien el mateix periple que Conxita Grangé: deportació en el “tren fantasma”, el camp de Dachau i finalment el camp de Ravensbrück. 
 
Elvira també va formar part del kommando Auberchevaide i de les activitats de sabotatge. Però Maria Castelló, en canvi, havia emmalaltit i havia estat traslladada al camp de Bergen-Belsen. 
 
A partir de maig del 1945, un cop alliberades i traslladades a França, Elvira i Conxita van tornar a Tolosa, després de passar per l’Hotel Lutetia de París, sense tenir notícies de Maria Castelló. Ella es trobava ingressada a l’Hospital de la Pitié-Salpêtrière de París, greument malalta amb un tifus avançat, i no van poder fer res per salvar-li la vida. 
 
Maria va morir amb 31 anys, deixant orfes de mare tres fills, ja que el seu marit, Joseph Ferrer, deportat al camp de Mauthausen, havia sobreviscut. 
 
Elvira va morir als 62 anys, un any abans que Jaume Beleta, mort el 1954.

Font: Amical de Ravensbrück