Introducció històrica
Plànol del camp de concentració de Ravensbrück (1940)
Font: Amics de Ravensbrück (2012). Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück. Barcelona: Amics de Ravensbrück, p. 32
Ravensbrück, que en alemany significa “pont dels corbs”, va ser l’únic camp de tot el sistema concentracionari nazi pensat només per a dones, encara que també hi van empressonar molts infants. Estava situat a 90 km al nord-oest de Berlín a prop de la ciutat de Fürstenberg i al costat del llac Swedt, en un terreny pantanós i boscós.
La construcció de Ravensbrück la van començar presoners del camp de Sachenhausen el desembre de 1938. Les primeres 867 dones van arribar-hi el maig de 1939, provinents del camp de Lichtenburg, i les van obligar a construir més barracons i els quarters dels SS. El lloc central del camp era l’Appelplatz i al seu voltant es situaven els diversos edificis: la Kommandantur, les dutxes, les cuines, el búnquer amb les cel·les de càstig, la bugaderia, la infermeria, el forn crematori i la cambra de gas. La cambra de gas no va ser construïda fins a la tardor de 1944. Tot ho envoltaven murs, filferrades altament electrificades i torres de vigilància des d’on es disparava per impedir qualsevol intent de fugida.
Forn crematori
Font: Wikimedia Commons /Bundesarchiv, Bild 183-66475-0009
Dones Presoneres treballant al taller tèxtil Texled
Font: Wikimedia Commons / Autor: Dr. Karl-Heinz Hochhaus
Evacuació presoneres per la Creu Roja Sueca
Font: Wikimedia Commons
Judici de Ravesbrüsck (1946)
Font: Wikimedia Commons
El camp era administrat per un Lagerkommandant SS assistit per un Lagerführer SS. Inicialment el comandant fou Koegel, substituït més endavant per Suhrer. Tots els guardians del camp tenien sota les seves ordres auxiliars femenines, les Aufseherinnen, dirigides per una Oberaufseherin. Eren dones voluntàries o per requisició i rebien una formació o un entrenament previ per a ser enviades tot seguit a altres camps o als kommandos que depenien de Ravensbrück.
Amb el pas dels anys s’anaren erigint nous edificis i el camp no para de créixer. L’abril del 1941 es va crear una extensió del camp separat, per a homes, amb capacitat per a 20.000 detinguts , i un altre per a noies alemanes d’entre 16 i 21 anys, l’Uckermark, inaugurat el juny de 1942 amb l’ingrés de 400 joves adolescents.
Ravensbrück va ser també el gran mercat de mà d’obra esclava de l’Alemanya nazi. A partir de juny del 1940 s’hi instal·laren diversos tallers on s’obligava a les preses a treballar: primer en la confecció de productes tèxtils i de pell, com els uniformes dels SS, i un any més tard es construïren les barraques per a la companyia elèctrica Siemens & Halske. Al març del 1943 es començaren a trasladar kommandos a camps satèl·lits o subcamps per a treballar en la indústria d’armament.
Malgrat tenir una capacitat de 3.000 persones, s’estima que cap a finals de 1942 ja hi havia 10.000 presoneres i al gener de 1945, 45.000 persones, la majoria dones. Es calcula que entre 1939 i 1945 van passar pel camp principal i els seus satèl·lits més de 132.000 persones, la majoria dones i nens de més de trenta nacionalitats diferents. S’estima que, entre 1939 i 1945, hi van morir 92.000 persones, la majoria dones. Van ser executades, gasejades o van morir per malnutrició, malalties, fatiga extrema o pels experiments mèdics a què foren sotmeses.
Fins on saben, unes 250 catalanes i espanyoles van passar pel camp de Ravensbrück, però segurament en van ser més, ja que a la majoria les van registrar com a franceses, ja que eren refugiades espanyoles que van ser detingudes per la seva implicació en la Resistència francesa.
Durant la primavera de 1945 va ser alliberat el camp de Ravensbrück. L’exèrcit soviètic hi va arribar el 30 d’abril, però aleshores només restaven al camp les persones molt malaltes i algunes infermeres, unes 3000 dones. Els darrers dies van ser caòtics.
A principis de març de 1945, un transport amb unes 1.800 dones, entre elles un grup d’espanyoles, havien estat evacuades cap a l’oest (sobretot Mauthausen) en les tristament conegudes “marxes de la mort” fugint de l’avançament de les tropes soviètiques. A les terribles "marxes de la mort" la majoria de dones moriran per esgotament, fam i fred.
Dies abans, la Creu Roja Sueca havia aconseguit evacuar un bon nombre de presoneres, especialment franceses.
Després de l’alliberació del camp, les espanyoles supervivents van ser repatriades per distintes vies cap a França. Moltes van arrastrar greus seqüeles durant la resta de les seves vides, altres van morir en els mesos o anys següents com a conseqüència del precari estat de salut en què es trobaven en el moment de la seva lliberació. La pràctica totalitat de les supervivents espanyoles van seguir a l’exili durant dècades, i molt poques van tornar a Espanya.
El 5 de desembre de 1946 va començar l'anomenat Procés de Ravensbrück que va ser un judici contra els criminals de guerra nazis responsables de les atrocitats comeses al camp. Davant d’un tribunal militar britànic es van jutjar 38 acusats en 7 processos: els SS i guàrdies del camp que van exercir la seva autoritat amb extrema crueltat; metges i infermeres implicats en els experiments mèdics, on les presoneres eren sotmeses a mutilacions i infeccions deliberades per provar tractaments; i kapos, presoneres que col·laboraven amb els nazis per supervisar altres presoneres a canvi de privilegis. Gràcies als testimonis de supervivents, 18 dels acusats van ser condemnats a mort i executats entre el 1947 i el 1948, i altres van rebre penes de presó de diverses durades.
Després de la guerra, el camp de Ravensbrück va quedar sota jurisdicció soviètica i, posteriorment, en territori de la República Democràtica Alemanya. El 1959 es va inaugurar el Memorial Nacional de Ravensbrück. A poc a poc i, sobretot, gràcies a les pressions del Comitè Internacional de Ravensbrück, es va arribar a convertir el camp en un espai de record i educació.
Gemma Estrugas
Biblioteca de Ciències Socials
Bibliografia emprada:
Text de l’exposició “Dones a Ravensbrück” elaborada per l’Amical de Ravensbrück.
Amical de Mauthausen. (n.d.). Republicanas españolas en Ravensbrück. https://amical-mauthausen.org/wp-content/uploads/2022/12/Opuscle-Ravensbruck.pdf. Darrera consulta 24 de març de 2025.
Armengou, Montse., & Belis, Ricard. (2007). Ravensbrück, l’infern de les dones. Angle Editorial : Televisió de Catalunya.
Serrano, D. (2003). Les Dones als camps nazis. Pòrtic.