Laura Gallart Marqués (Kerwich)

Ravensbrück, 27.181  
Girona, 1896 - Perpinyà, 1976

Biografia

Laura té una trajectòria diferent de la resta de dones d’aquesta exposició. Va ser detinguda per la Gestapo per ajudar clandestinament a creuar la frontera. La seva sortida del camp forma part d’un intercanvi de presoners. Posteriorment, no va ser reconeguda com a resistent pel govern francès.

Laura, nascuda en el si d’una família de tapers que passava per greus dificultats econòmiques a inicis del segle XX, deixa Palafrugell de molt jove, potser el 1913, amb 16 anys, quan es va escapar de casa per seguir Joanny A. Kerwich, un acròbata d'un circ ambulant de qui s’havia enamorat, amb qui tingué una primera filla a Teià (Maresme). El 1919 es casaren a Perpinyà i tingueren un total de sis fills, dels quals van sobreviure'n quatre. Des d’aleshores, la vida de la família va transcórrer majoritàriament per la zona de Perpinyà i el Rosselló. 
 
El desembre del 1934, els Kerwich protagonitzaren un greu accident a Sant Galdric, al nord de Perpinyà, quan es dedicaven al negoci del cinema ambulant i se’ls incendià el local on passaven pel·lícules. El balanç fou de 22 morts i més de 39 ferits greus, dels quals se'ls responsabilitzà a ells dos, que van ser acusats d’homicidi involuntari, jutjats i condemnats. 
 
Dels anys posteriors i abans de caure en mans de la Gestapo, només ens consta que Laura fou detinguda a Espanya en dues ocasions: el desembre del 1941, quan arribà a peu a Palafrugell, indocumentada i amb dues nenes petites, i la Guàrdia Civil la detingué i obligà a tornar a França per Portbou; i el gener del 1943, quan va ser detinguda a Figueres després d’haver fet de guia des de Perpinyà a un matrimoni de fugitius, que posteriorment seria víctima d'un atracament. 
 
Un cop alliberada i de retorn a França, Laura es dedicà a ajudar a joves francesos a creuar clandestinament la frontera fins que l’11 de maig de 1943 fou delatada i detinguda per la Gestapo a Ortafà, just quan acompanyava quatre joves de París, acusada de resistent i de col·laborar en un afer de passatge clandestí per la frontera. Després d’uns mesos a Perpinyà, fou enviada a Compiègne, des d’on el 31 de gener de 1944 va sortir amb el famós “comboi de les 27.000" cap a Ravensbrück, on ingressà el 3 de febrer. Al camp, probablement, va treballar sempre a la nau de l'empresa Siemens. 

Fou alliberada del camp poc abans d’acabar la guerra, en un intercanvi pactat entre Himmler i la Creu Roja Internacional: 300 deportades franceses per uns 450 civils alemanys. Sortiren del camp el 2 d'abril i arribaren a Suïssa el 9, i des d’allà fou repatriada a París i després a Perpinyà amb força problemes de salut. 
 
Després de la guerra només sabem que va retornar puntualment a Palafrugell a visitar els germans i que va continuar vivint a I'Haut Vernet de Perpinyà fins a la seva mort, als 80 anys. Les seves demandes perquè se la reconegués com a resistent per part del govern francès van fracassar sempre en no poder acreditar haver pertangut a cap xarxa.

Font: Amical de Ravensbrück