Mercedes Núñez Targa

Ravensbrück, 43.225
Barcelona, 1911 - Vigo, 1986

Biografia

Mercedes va conèixer les presons franquistes, els camps de concentració francesos i els camps nazis. Va testificar al judici contra el seu torturador de la Gestapo. Després de morir Franco, va decidir tornar a Espanya per continuar amb la seva militància i preparar les eleccions democràtiques del 1977.

Mercedes va néixer en una família acomodada, de mare catalana i pare gallec. Durant els seus anys de joventut, va formar part de nombroses entitats de la ciutat, com el Club Femení i d’Esports de Barcelona, l'Ateneu Enciclopèdic o els Amics del Sol. Va treballar sis anys al Consolat de Xile a Barcelona, on va ser secretària del cònsol, Pablo Neruda. 
 
Durant la guerra, va reafirmar el seu compromís social i polític i va fer tasques burocràtiques a la seu del Comitè Central del PSUC. A principis del 1939, al ser evacuada Barcelona, la direcció del Partit Comunista li va encarregar reorganitzar el Partit Comunista a A Coruña, on van detenir-la el 10 de novembre del 1939. Després de passar per la presó de Betanzos i per la provincial d’A Coruña, el 1940 va ser traslladada a la presó de Ventas de Madrid i condemnada a dotze anys i un dia per auxili a la rebel·lió. Per un error burocràtic, Mercedes quedà en llibertat provisional el gener del 1942 i l’autoritzaren a fixar la seva residencia a Barcelona, fet que li va facilitar establir contacte amb les persones que van ajudar-la en la seva fugida cap a l’exili sota una nova identitat: Francisca Colomer, muller de Puig. 
 
Al passar a França va ser detinguda i tancada un mes a la presó de Perpinyà i després al camp d'Argelers. Quan en va poder sortir, es va incorporar ràpidament a la Resistència a Carcassona. Treballava a les cuines de l'Estat Major de la Gestapo, d’on en treia informació per a la Resistència, i casa seva es va convertir també en refugi de guerrillers. 
 
Però el 25 de maig de 1944 va ser detinguda, interrogada i enviada al Fort de Romainville, des d’on la van deportar al camp de Ravensbrück el 14 de juny de 1944. El 21 de juliol va ser enviada al kommando HASAG, prop de Leipzig, d’on en seria alliberada per les tropes americanes el 14 d'abril de 1945. 
 
Aquell mateix dia l’havien inclosa al llistat per a ser enviada a la cambra de gas, ja que es trobava a la infermeria malalta d’escarlatina i tuberculosi. Ja alliberada, el 27 de juliol de 1945 va donar testimoni a Carcassona al judici contra René Bach, el seu torturador de la Gestapo, que va ser condemnat a mort i afusellat. 
 
Mesos més tard, va conèixer Medardo Iglesias Martin, excapità republicà, amb qui va formar una família. Casa seva a Drancy, a les afores de París, es va convertir en punt de trobada de nombrosos militants espanyols clandestins, represaliats i intel·lectuals. 

Mercedes va mantenir sempre ferm el seu compromís de memòria. Va rebre diverses distincions franceses. Després de morir Franco, va decidir tornar a Espanya per continuar amb la seva militància i preparar les eleccions democràtiques del 1977. 

L’any 1980 va publicar El carretó dels gossos, testimoni de les seves vivències a la Resistència i la deportació, que ha estat traduït al castellà i al francès. Uns anys abans, el 1967, havia publicat a París Cárcel de Ventas, sobre la seva experiència a les presons franquistes. Tots dos llibres de memòries han estat reeditats conjuntament en castellà sota el títol d’EI valor de la memoria i traduïts a l'alemany. 
 
Mercedes va morir als 75 anys a Vigo, on hi ha un carrer que porta el seu nom. A Barcelona, davant la seva casa natal, hi ha una placa i una Stolpersteine que la recorden. 

Font: Amical de Ravensbrück