Neus Català i Pallejà

Ravensbrück, 27.534 
Guiamets (Tarragona), 1915 - 2019

Biografia

Cofundadora del Comitè Internacional de Ravensbrück. L’any 2005 va impulsar la creació del’Amical de Ravensbrück de l’Estat espanyol. Va recollir el testimoni de més de 50 dones deportades o resistents i els va publicar a "De la Resistencia y la deportación".

Neus, filla de pagesos, des de molt jove va implicar-se al seu poble en la lluita sindicalista i per la igualtat. Quan va esclatar la guerra, es va traslladar a Barcelona, on feia tasques a la rereguarda per al PSUC i estudiava infermeria. El 1938 va ser nomenada Cap sanitària d’una colònia infantil i amb els nens i la resta de personal va creuar la frontera el febrer del 1939. 
 
Neus es va exiliar al sud-oest del país veí amb la seva família. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial i els nazis van envair França, va participar en la Resistència, on va conèixer Albert Roger, amb qui es va casar. Casa seva servia de refugi dels maquis, hi confeccionaven documentació falsa i planificaven sabotatges. Neus feia d’enllaç: portava missatges, documents i armes. A finals del 1943 va ser detinguda i torturada, i després de passar dos mesos en una presó de Limòtges, el 3 de febrer de 1944 la deportaren al camp de Ravensbrück. 
 
A la primavera del 1944, Neus i algunes companyes foren traslladades al kommando d'Holleischen, depenent del camp de Flossenbürg, on treballaven en una fàbrica d’armes com a mà d'obra esclava. Malgrat la vigilància constant i les represàlies, varen fer sabotatge per a disminuir o inutilitzar la producció. 
 
Després de l'alliberament, va assabentar-se de la mort del seu marit al camp de Bergen-Belsen. L’any 1947 va conèixer Fèlix Sancho en una casa de repòs, i es va convertir en el pare dels seus dos fills, malgrat els experiments ginecològics a què va ser sotmesa. 
 
Va continuar la lluita antifranquista militant al PSUC i col·laborant-hi com agent d’enllaç entre el Partit a l'exili i l’organització clandestina a l’Espanya franquista. També va mantenir amb fermesa la promesa de testimoniatge al llarg de la seva vida. 
Amb l’ajuda de Sancho i altres companyes va recollir el testimoni de més de cinquanta dones de llocs diferents de l’Estat espanyol, que havien estat deportades o havien participat a la Resistència francesa, i va publicar De la Resistencia y la deportación l'any 1984. 
 
Va ser cofundadora del Comitè Internacional de Ravensbrück, i hi va participar des de la seva creació l'any 1948 fins el 2009 com a representant de les deportades espanyoles. L'any 2005 va impulsar la creació de l’Amical de Ravensbrück de I’Estat espanyol. Fins llavors, mai no havia obtingut el reconeixement ni el suport d'institucions nacionals. Neus va rebre nombroses distincions, tant franceses com catalanes. També va ser nomenada Catalana de l'Any el 2006 per votació popular. El 2019 -any de la seva mort amb 104 anys-, París va retre-li homenatge i va posar el seu nom a un carrer. 
 
La vida de Neus Català ha estat recollida a la biografia Neus Català: memoria i Iluita, d’Elisenda Belenguer (2007); i novel·lada a Un cel de plom, de Carme Martí (2012), de la qual se'n va fer també una versió teatral amb dramatúrgia de Josep Maria Miró (2015) i una versió cinematogràfica dirigida per Miquel Romans (2023). 

Font: Amical de Ravensbrück