Testimonis de deportades i biografies
Testimonis de deportades i biografies
- Álvarez de Eulate, E. (2010). Deportada 27372 en Ravensbrück : “La traversée de la nuit” de Geneviève de Gaulle Anthonioz. Universidad de Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial.
- Bea, E. (2007). María Skobtsov : madre espiritual y víctima del Holocausto . Narcea.
- Belenguer Mercadé, Elisenda. (2006). Neus Català : memòria i lluita. Fundació Pere Ardiaca.
- Buber-Neumann, M. (1988). Déportée à Ravensbrück : prisonnière de Staline et d’Hitler 2 . Éditions du Seuil.
- Buber-Neumann, M. (2005). Prisionera de Stalin y Hitler . Galaxia Gutenberg.
- Buber-Neumann, Margarete. (1990). Milena. Cercle de Lectors.
- Calvet, J. (2022). Pallaresos deportats als camps nazis. Garsineu Edicións.
- Català, N. (1994). Ces Femmes espagnoles de la résistance à la déportation : témoignages vivants de Barcelone à Ravensbrück. Tirésias.
- Català, N. (2015). De la resistencia y la deportación : 50 testimonios de mujeres españolas = De la resistència i la deportació : 50 testimonis de dones espanyoles. Memorial Democràtic.
- Chombart de Lauwe, M.-J. (2015). Résister toujours: mémoires . Flammarion.
- Delbo, C. (2019). La Mesura dels nostres dies : (Auschwitz i després, III). Club Editor.
- Delbo, Charlotte. (2003). Auschwitz y después. Turpial.
- Enzensberger, H. M., & Seca, J. (2013). Una Mujer en Berlín : anotaciones de diario escritas entre el 20 de abril y el 22 de junio de 1945. Anagrama.
- Exchaquet-Monnier, B., & Monnier, É. historien. (2020). Noëlla Rouget: la déportée qui a fait gracier son bourreau . Tallandier.
- Gaulle-Anthonioz, G. de. (2015). Dialogues . Plon.
- Gaulle-Anthonioz, G. de. (2001). La traversée de la nuit: Récit. Editions du Seuil.
- Goby, V. (2019). “Je me promets d’éclatantes revanches”: une lecture intime de Charlotte Delbo . Actes Sud.
- Golgevit, E. (2024). Ne pleurez pas, mes fils . Editions Le Manuscrit.
- Golzio, B. (2018). Chroniques de Francine R., résistante et déportée: avril 1944-juillet 1945 . Glénat.
- Gorce, N. (1995). Journal de Ravensbrück . Actes sud.
- Gorchs i Font, A. (2023). Roser Fluvià : una pradenca a Ravensbrück. Editorial Cal Siller.
- Hautval, A. (n.d.). Rester humain ! : leçons d’Auschwitz et de Ravensbrück. Ampelos.
- Helm, S. (2017). Si c’est une femme: vie et mort à Ravensbrück . Le Livre de poche.
- Jeannin Garreau, E. (1994). Temoignages de Ravensbrück. Dr. Hildegard Hansche Stiftung.
- Jesenská, M. (1996). Vivre . Union générale d’éditions.
- Klüger, R. (1997). Seguir viviendo. Círculo de Lectores.
- Kocher, M.-Élisabeth. A. du texte. (1947). Le Sourire de Ravensbrück . Yvonne Kocher, Nanouk dans la Résistance. Souvenirs réunis par Marie-Elisabeth Kocher. . Société des Messageries évangéliques (Paris).
- Kolinka, G. (2024). Adeu, Birkenau. Norma Editorial.
- Leblanc, C. (n.d.). Marie Médard, une jeune résistante : du Quartier latin à Ravensbrück. Ampelos.
- London, Lise. (1997). Memoria de la resistencia : La madeja del tiempo. Madrid.
- Martí, C. (2013). Un cel de plom: la vida de Neus Català. Amsterdam.
- Martí, C. (2020). La Paloma de Ravensbrück : la vida de Neus Català convertida en novela. Roca.
- Massariello Arata, M. (1995). Il ponte dei corvi: diario di una deportata a Ravensbrück . Mursia.
- Meaux, A. de. (2021). Miarka. Éditions Points.
- Milena, Belletto-Sussel, H., Wagnerová, A. K., & Schlamm, W. S. (2016). Lettres de Milena Jesenská, 1938-1944 : de Prague à Ravensbrück . Presses universitaires du Septentrion.
- Morisse, J. (n.d.). Là d’où je viens... : Ravensbrück, matricule 27 781. Empreinte.
- Núñex Targa, M. (1980). El carretó del gossos. Una catalana a Ravensbrück. Edicions 62.
- Núñez Targa, M. (2011). Destinada al crematorio : de Argelès a Ravensbrück: las vivencias de una resistente republicana española. Renacimiento.
- Núñez Targa, M. (2016). El valor de la memoria : de la cárcel de Ventas al campo de Ravensbrück. Renacimiento.
- Perolada Martín, M. (2024). Cinteta Rodríguez Tomàs, una ebrenca heroica. Garsineu Edicions.
- Perre, S. van de. (n.d.). Mon nom est Selma. Alisio.
- Péry d’Alincourt, J. (1999). Survivre à Ravensbrück.Témoignage de Jacqueline Péry d’Alincourt (juin 1999). http://larochebrochard.free.fr/perydalincourt.htm#
- Pinhas, L. (2016). Récit de l’enfer: manuscrit en français d’une Juive de Salonique déportée . Éditions le Manuscrit.
- Postel-Vinay, A. (2016). Vivir. Errata Naturae.
- Renault, M. (2015). La grande misère . Flammarion.
- Roma García, M. (2022). Les Sis de Ravensbrück. Pagès Editors.
- Rosado Orquín, A. (2019). Virtudes Cuevas: una superviviente del campo de concentración alemán de Ravensbrück . Universitat Jaume I.
- Schulthess, K. von. (2019). Nina Schenk von Stauffenberg: un portrait . Ed. des Syrtes.
- Stojka, C. (2019a). Ceija Stojka : esto ha pasado. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.
- Stojka, C. (2019b). ¿Sueño que vivo? : una niña gitana en Bergen-Belsen. Papeles Mínimos.
- Stojka, C. (2022). The memoirs of Ceija Stojka : child survivor of the Romani Holocaust . Camden House. https://doi.org/10.1515/9781800103924
- Tillion, G. (2024). El Verfügbar en los infiernos : opereta en Ravensbrück. ContraEscritura.
- Tillion, Germaine. (1988). Ravensbrück. : Suivi de Les exterminations par gaz à Ravensbrück par Anise Postel-Vinay . Seuil.
- Toulouse-Lautrec, B. de (1924-2017). A. du texte. (1991). J’ai eu vingt ans à Ravensbrück : la victoire en pleurant . Perrin (Paris).
- Trallero, Mar. (2008). Neus Català : la dona antifeixista a Europa . Mina.
- Vaislic, M. (2020). Seule à quatorze ans à Ravensbrück et Bergen-Belsen . Editions Le Manuscrit.
- Veil, S. (2007). Une vie. Stock.
- Wood, N. (2003). Germaine Tillion, une femme-mémoire . Autrement.