Dones en les fonts

La manera en què definim l’objecte d’estudi de la Història i escollim els seus enfocaments afecta directament el que considerem rellevant per comprendre el passat. Tradicionalment, l’enfocament històric ha tendit a centrar-se gairebé exclusivament en els esdeveniments polítics i militars, modelant així una narrativa que privilegia certs actors, principalment homes de les elits. Aquesta perspectiva ha contribuït a excloure altres grups, com les dones, la infància, les persones amb diversitat funcional i neurodivergent, així com sectors socials menys visibles. Al llarg del temps, aquestes decisions han generat un biaix que ha impactat no només en la historiografia mateixa, sinó també en la manera com entenem i transmetem el coneixement sobre el passat.

A partir de la segona meitat del segle XX, l’aparició dels estudis de gènere i, en particular, dels women’s studies o “estudis sobre les dones” va marcar un canvi en aquesta tendència. El nou enfocament no només pretenia rescatar les dones que van participar en esdeveniments polítics o militars, sinó també expandir la mirada cap a àrees de la vida quotidiana i grups tradicionalment exclosos del discurs històric dominant. En lloc de centrar-se únicament en figures poderoses o en relats de conquesta i conflicte, els estudis de gènere han posat en valor les aportacions de les dones i les dinàmiques familiars, laborals i comunitàries que enriqueixen el teixit social i cultural.

A més, l’impacte dels estudis de gènere ha permès que la història sigui una disciplina més inclusiva i crítica, obrint el camp a la diversitat d’experiències humanes. Per exemple, l’anàlisi de les infàncies, que també havia estat relegat, ha començat a rebre una atenció significativa, mostrant com la criança i el paper dels nens i nenes són aspectes fonamentals per comprendre els sistemes socials i els valors de les societats antigues. De la mateixa manera, els estudis sobre discapacitat (disability studies) en la història han aportat llum sobre com es conceptualitzava la corporalitat i la inclusió, lligades a les performativitats de gènere i identitats, revelant les pràctiques i les creences associades a la diversitat funcional en diferents èpoques.

Aquest enfocament també ens convida a qüestionar la neutralitat en la interpretació de les fonts. Tradicionalment, l’absència de dones i altres grups marginats en els registres històrics s’interpretava com una “manca de rellevància històrica”. Tanmateix, els estudis de gènere han desafiat aquesta idea, argumentant que l’escassetat de mencions és més aviat un reflex dels valors de les societats que van produir aquestes fonts, no una prova que els grups esmentats no hagin tingut rols importants. El canvi de perspectiva permet reavaluar el material disponible, qüestionant les interpretacions prèvies i ampliant l’abast dels estudis històrics.

Els estudis de gènere, en desviar l’atenció dels enfocaments tradicionals, han generat una literatura acadèmica que posa de manifest la complexitat i l’heterogeneïtat de les societats passades, presentant una Història més diversa i representativa. Així, s’ha enriquit la nostra comprensió del passat, obrint la possibilitat de reconstruir una història que incorpori totes les persones i que permeti una reflexió crítica sobre el rol de la disciplina en la creació de narratives culturals i identitàries.
En l’anàlisi de la història antiga, una de les majors dificultats rau en (re)descobrir i entendre el paper de les dones en societats patriarcals, on els relats escrits privilegiaven les figures masculines. Aquest biaix no només es reflecteix en el contingut de les fonts, sinó també en la seva interpretació moderna, sovint condicionada per idees preconcebudes sobre els rols de gènere. A continuació, explorem com la perspectiva patriarcal i els prejudicis actuals afecten la visibilitat i la comprensió de les dones en els registres històrics, i per què és important qüestionar aquests enfocaments per obtenir una visió més completa i justa del passat.

En l’estudi de les fonts escrites antigues és fonamental reconèixer la dificultat que implica trobar-hi referències a les dones. Això es deu al fet que moltes de les fonts provenen de societats patriarcals, on la narrativa principal estava dominada per figures masculines, així com la societat mateixa. Els homes no només ocupaven el centre dels relats històrics i literaris, sinó que les mateixes dones que escrivien, sota una visió patriarcal, també podien reproduir narratives centrades en els homes.

La influència de la “mirada masculina” en la producció de textos no només limita el contingut de les fonts antigues, sinó que també condiciona la seva interpretació actual. Sovint, això porta a suposar que certs rols i responsabilitats, típicament associats amb els homes en la nostra societat contemporània, no podien ser exercits per dones en èpoques passades. Aquesta idea preconcebuda afecta directament la manera en què analitzem i comprenem les fonts antigues. Així, quan sorgeix evidència de dones en rols que desafien aquesta visió, aquesta informació sovint és rebuda amb més escepticisme i sotmesa a un escrutini més rigorós. En canvi, les interpretacions que s’ajusten a les nostres expectatives actuals sobre els gèneres solen ser acceptades amb menys qüestionament, cosa que reforça certs estereotips i limita la diversitat d’interpretacions sobre la història.

La tendència descrita ens convida a revisar i qüestionar les nostres pròpies perspectives en estudiar fonts antigues, cercant adoptar una visió que no només ampliï l’enfocament sobre els rols femenins, sinó que permeti reinterpretar el passat amb una sensibilitat que desvetlli les possibles experiències de les dones, que en molts casos romanen ocultes o subestimades en el relat històric dominant.

Les dones són presents en les fonts antigues, i n’han produït; només cal voler buscar-les i reposicionar-les en els discursos.

“Women’s History, finally, is both a world view and a compensatory strategy for offsetting the male bias of traditional history.” Gerda Lerder (1979)