Els estudis de gènere i les dones : desmuntant estereotips
Són els Estudis de Gènere únicament de dones? Aquesta ha estat (i és encara) una pregunta recurrent quan s'esmenten els estudis de gènere en l'acadèmia. Aquesta pregunta, encara que esbiaixada, està íntimament relacionada amb el naixement i l'evolució de la pròpia disciplina (primera i segona ones, anys 1960 - 1990), com s'ha anat exposant al llarg d'aquest apartat.
A l'hora de superar aquest prejudici cap als estudis de gènere –i veure realment tot el seu potencial com a metodologia– és fonamental seguir els preceptes d'autores com Joan W. Scott (1986). Aquesta investigadora defensa que per a analitzar el gènere i les relacions socials que es deriven d'aquest és necessària la identificació de les representacions simbòliques.
L'interessant és que aquestes representacions simbòliques (el que generalment coneixem com a estereotips de gènere) s'evoquen en uns contextos i d'una forma específica en els diferents productes/manifestacions culturals en qualsevol comunitat. En aquest sentit, Joan W. Scott proposa analitzar quatre elements interrelacionats per a poder aproximar-nos a com el gènere regeix els diferents grups humans, en general, i els diferents grups socials dins d'aquests, en particular. Aquests són:
- Símbols culturalment disponibles que evoquen representacions múltiples i mites de llum i foscor, de purificació i contaminació, innocència i corrupció.
- Conceptes normatius que manifesten les interpretacions dels significats dels símbols, en un intent de limitar i contenir les seves possibilitats metafòriques: doctrines religioses, educatives, científiques, legals i polítiques
- Nocions polítiques, referències a institucions i organitzacions socials.
- Identitat subjectiva: cita a Gayle Rubin per a definir el que serien les “transformació de la sexualitat biològica dels individus a mesura que són aculturados (ritus de pas)”.
Aplicant, doncs, aquest enfocament es pot superar la qüestió sobre què feien les dones amb unes altres del tipus “com actua el gènere en les relacions socials humanes? Com dona significat el gènere a l'organització i percepció del coneixement històric?”
L'anàlisi dels quatre mecanismes simbòlics esmentats més amunt –als quals l'autora dona el nom de mecanismes de subordinació i domini–, que estan sempre en producció, permeten identificar les diferències percebudes entre els sexes, ja que inclouen un ampli repertori que no sols comprèn les institucions socials, econòmiques i polítiques, sinó també el discurs i els sistemes de valors entesos com una jerarquització del simbolisme masculí (hegemònic).
Tal com considera Agnès Garcia-Ventura en el seu article “Recerca feminista, història de les dones i dones en la Història en els estudis sobre Pròxim Orient Antic”, s'ha de superar el perill de reduir els estudis a aquest grup social com si d'un ens a part es tractés. És des dels estudis de gènere que s'ha d'analitzar la diferència, no sols entre els homes i dones, sinó entre altres categories socials com l'edat social, l'ètnia o la classe. Això ens porta a poder distingir entre els cossos normatius/no normatius, la feminitat/feminitats, la masculinitat/masculinitats... Un pas més enllà cap a analitzar la(s) diferència(s), assumint-les com a produccions culturals –i per tant mutables– i intentant establir els discursos que sustenten i reforcen les jerarquies i desigualtats actuals.
Recuperem la qüestió amb la qual s'inicia aquest apartat: és possible superar la idea que els estudis de gènere són simplement estudis de dones? La resposta és sí, ja que en utilitzar el gènere com a categoria analítica i històrica accedim a un mode de descodificar el significat i de comprendre les complexes connexions entre diverses formes d'interacció humana. Tot això ens aproxima a com es van construir en les societats passades les relacions socials, com es relacionen recíprocament els individus i de quina forma la política (i els seus mecanismes, com el llenguatge) construeix el gènere i viceversa.
Aquest tipus de perspectiva metodològica no sols ens permet investigar les formes en les quals es construeixen essencialment les identitats genèriques, sinó també identificar quins són els discursos hegemònics (normes socials imposades des dels grups de poder).
Com cal pressuposar, els homes i dones reals no sempre satisfan o performan en termes literals les prescripcions de la societat en la qual viuen o de les categories analítiques i històriques modernes.
La qüestió fonamental és comprendre que la feminitat i la masculinitat (juntament amb qualsevol altra categoria social) són una construcció mental definida per una subjectivitat específica i que ha estat articulada a partir d'una sèrie de representacions ideològiques, generalment des dels grups dominants. I és precisament a aquest entramat d'idees i pràctiques associades al que es dediquen els estudis de gènere.
“HOMBRE y MUJER son “al mismo tiempo categorías vacías y rebosantes. Vacías porque carecen de un significado último, trascendente. Rebosantes, porque aun cuando parecen estables, contienen en su seno definiciones alternativas, negadas o eliminadas” . (Scott 1986: 28, 42, 55).
© Clara Martínez-Moreno
Com citar: Martínez-Moreno, C. (2024), Estudis de gènere: Els estudi de gènere i les dones
Bibliografia
Garcia Ventura, Agnès. Investigación feminista, historia de las mujeres y mujeres en la historia, en los estudios sobre Próximo Oriente Antiguo. Revista de Estudos Culturais (Universidade de São Paulo), 3, 2016.
Rosaldo, Michelle Zimbalist, Louise Lamphere, and Joan Banberger. Woman, Culture, and Society / Edited by Michelle Zimbalist Rosaldo and Louise Lamphere ; [Contributors: Joan Banberger...[et Al.]. Standford: Standford University, 1974.
Stimpson, Catharine R., and Gilbert H. Herdt. Critical Terms for the Study of Gender / Edited by Catharine R. Stimpson and Gilbert Herdt. Chicago; The University of Chicago Press, 2014.
Young, Iris Marion, and Alison M. Jaggar. A Companion to Feminist Philosophy / Edited by Aliso M. Jaggar and Iris Marion Young. Oxford [etc: Blackwell, 1998.
Scott, Joan W. “Gender: A Useful Category of Historical Analysis.” The American historical review 91.5. 1986.: 1053-.
Scott, Joan. W. Gender: Still a Useful Category of Analysis? Diogenes, 57(1), 2010: 7-14.