Introducció als estudis de gènere
Els estudis de gènere són un camp d'estudi interdisciplinari centrat en l'anàlisi de tota una sèrie de qüestions relacionades amb les identitats personals i les relacions socials, juntament amb tota una sèrie de problemàtiques associades a aquestes. Són i han estat essencials per a repensar multitud de disciplines, com l'Arqueologia i la Història, tant des d'un punt de vista pràctic com teòric.
El gènere és una categoria complexa i inclusiva que ha de desvincular-se de l'estudi exclusiu de les dones. Ara bé, han estat elles i el seu interès per repensar el paper de les dones en el passat, les que han permès l'entrada d'aquesta metodologia a l'Arqueologia i la Història. Gràcies a les teories feministes no sols apareixen recerques sobre les dones, sinó que també es plantegen altres qüestions epistemològiques: la teoria queer, les identitats dissidents, les edats socials, les feminitats i les masculinitats, les corporalitats i el embodiment, les relacions entre dones i homes, les relacions socials i familiars, etc.
La necessitat d'analitzar totes aquestes qüestions des d'una perspectiva més inclusiva i menys normativa i binària va ser essencial, ja que les pràctiques arqueològiques i historiogràfiques van construir i construeixen representacions del passat que poden ser eurocèntriques, racistes, classistes i androcèntriques. Així doncs, es van començar a plantejar, per exemple, debats fonamentals relacionats amb la diferenciació sexe/gènere, termes comunament relacionats amb el model binari i normatiu. Per aquest motiu, en aprofundir en la seva anàlisi, es va aconseguir separar el biològic –el sexe– del sociocultural –el gènere–, per la qual cosa va ser possible separar la interpretació –cultural– històrica i construïda– de la diferència sexual –percebuda com a natural, inamovible i inevitable–.
Així doncs:
- El sexe fa referència a l'aparell reproductor amb el qual neix una persona, la classificació per mitjà d'observacions i diferències biològiques entre homes, dones i intersexuals basades en l'aparició de genitals, cromosomes i hormones. Aquestes percepcions també estan sent revisades per estar construïdes, en gran manera, socialment.
- Quant al gènere, es defineix com la interpretació de la diferència sexual que resulta de la categorització d'individus, espais o cossos; és, per tant, una construcció social influenciada per cada context cultural.
Va ser en 1980 quan es va incloure la disciplina de gènere en l'Arqueologia espanyola, després d'un intens debat que s'havia gestat en l'antropologia feminista de la dècada anterior. Sens dubte, aquesta va ser una etapa de gran introspecció acadèmica, fins al punt que moltes investigadores i investigadors organitzaven reunions acadèmiques en diferents països per a discutir sobre les diferents manifestacions de l'androcentrisme en l'arqueologia. Va ser així com van començar els estudis sobre la construcció i organització dels sistemes de gènere.
Dins del camp de l'Arqueologia les pioneres a emfatitzar el gènere com a construcció van ser Margaret Conkey i Janet Spector, els qui en 1984 escriuen Archaeology and the study of Gender, Advances in Archaeological Method and Theory. D'altra banda, en l'últim quart del segle XX, algunes autores feministes com Teresa de Lauretis –en el seu llibre La tecnología del género de l'any 1987– van plantejar la possibilitat que la interacció entre el sexe i el gènere establís l'ordenació social primària en la majoria dels grupque us humans coneguts.
Per a examinar aquesta interacció, l'antropòloga i activista estatunidenc Gayle Rubin va proposar el concepte de sistema sexe-gènere en el seu article El trànsit de dones, publicat en 1975. Segons l'antropòloga nord-americana, tot grup humà construeix una diferenciació a nivell anatòmic que percep com a natural –el sexe– a partir de la produeix una distinció cultural –el gènere–.
‘‘Qué es el género, qué es el sexo, qué son los hombres, qué son las mujeres, qué tipo de relaciones se dan o deberían darse entre ellos: todas esas nociones no reflejan o amplían simplemente los datos biológicos, sino que son en gran medida productos de procesos sociales y culturales’’. (Ortner y Whitehead 1981b: 1.)
© Nerea López-Díaz
Com citar: López-Díaz, N. (2024), Introducció estudis de gènere
Bibliografia
Conkey, M.; Spector, J. 1984. ‘‘Archaeology and the Study of Gender’’, Advances in archaeological method and theory 7: 1-38.
Crespo, B.; Moskowich, I.; Núñez-Puente, C. 2016. Queering Women's and Gender Studies, Newcastle-upon-Tyne: Cambridge Scholars Publishing.
De oliveira, R. 2022. ‘‘Estudos de Gênero: uma mirada interdisciplinar/Gender Studies: an interdisciplinary view/Estudios de género: una mirada interdisciplinar’’, Estudos feministas 30 (3), Florianópolis: Instituto de Estudos de Genero.
De Lauretis, Teresa. 1987. Technologies of Gender : Essays on Theory, Film and Fiction. Bloomington: Indiana University Press.
Fausto-Sterling, A. 2000. Sexing the body : gender politics and the construction of sexuality. Basic Books.
Herrera, G. 2001. Estudios de género. Ciencias sociales. Antología. Quito : FLACSO.
Millet Albà, Adelina; Cifarelli, Megan; & Agnès Garcia Ventura. 2018. Gender and Methodology in the Ancient Near East: Approaches from Assyriology and Beyond. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Molas i Font, M. Dolors, y Fina Birulés. 2007. Violencia deliberada : las raíces de la violencia patriarcal. Barcelona: Icaria.
Stimpson, Catharine R., and Gilbert H. Herdt. 2014. Critical Terms for the Study of Gender. Chicago: The University of Chicago Press.
Svärd, S. y Garcia-Ventura, A. 2018. Studying Gender in the Ancient Near East. Eisenbrauns.
Wodak, Ruth. 1997. Gender and Discourse. London: SAGE.
Wyke, M. (ed.). 1998. Gender and the Body in the Ancient Mediterranean. Oxford: Blackwell.
ALTRES:
Gilchrist, R., 2009, ''The archaeology of sex and gender''. In B. Cunliffe, C. Gosden and R. Joyce (eds), The Oxford Handbook of Archaeology. Oxford University Press, pp. 1029-47.
López-Bertran, M. 2014. "Cossos i gèneres: perspectives d'anàlisi i aplicacions a l'arqueologia". En A. Vizcaíno, S. Machause, V. Albelda and C. Real, eds, Desmuntant Lara Croft. Dones, arqueologia i universitat. Valencia: Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, Extra 15, Departament de Prehistòria i Arqueologia, Universitat de València, pp. 33-39.
Montón Subías, S. 2014. "Arqueologías Engeneradas. Breve introducción a los estudios de género en Arqueología hasta la actualidad". Arqueo Web 15: 242-247.
Moral de Eusebio, E. 2014. "¿Es el sexo al género lo que la naturaleza a la cultura? Una aproximación queer para el análisis arqueológico". Arqueo Web 15: 248-269.