Relacions socials

Entenem per relacions socials aquelles interaccions que es produeixen entre dues o més individus o fins i tot grups, generalment reglades. Són aquest tipus de relacions les que estructuren les societats, també en l'Antiguitat, i per això el seu estudi resulta fonamental per a comprendre les cultures del passat.
Els estudis sobre les relacions socials en l'Antiguitat, sobretot en el món grecoromà, han estat abordats per diversos investigadors/as des d'una noves perspectives més enllà de la històrica, aportant gran informació sobre les dinàmiques socials d'aquests períodes. Historiadors/as s'han recolzat en altres disciplines de Ciències i Humanitats com ara la Sociologia, l'Antropologia i l'Etnografia, permetent realitzar diferents aproximacions, així com possibilitar estudis comparatius amb cultures amb gran diversitat geogràfica i temporal.

Eric Wolf, en la seva anàlisi sobre les societats complexes, empra el concepte “estructures no institucionals” (1990: 20) per a aquelles relacions socials que funcionen i existeixen per i per al sistema econòmic i polític de cada cultura, que serien per exemple:
Les relacions de parentiu. Segons Leire Olabarria (2020: 76), el parentiu es basa en el que l'individu fa i com el fa, diferenciant així dos tipus de relacions de parentiu individuals: aquelles relacions lineals com a pares, mares o descendents; i aquelles col·laterals amb un sentit més ampli. Cal dir que, per a les societats del passat, resulta realment complex en moltes ocasions distingir entre què entenem com a relacions inscrites dins del context del parentiu i quins no.

Les relacions d'amistat. David Konstan (1997: 2), defensa l'existència de dos tipus de societats en l'antiguitat: aquelles orientades al parentiu i aquelles orientades a l'amistat, separant per tant tots dos conceptes. Konstan considera l'amistat com un vincle íntim, lleial i amorós entre dues persones o un grup d'elles, sense tenir en compte grups de característica familiar o tribal. Per això entén que aquestes relacions no poden ser inscrites dins de les relacions socials basades en el parentiu o etnicitat.

Les relacions de patronatge. Es corresponen generalment relacions de caràcter utilitari basades, en lloc de vincles sentimentals o sanguinis, en una relació patró-client que té una finalitat material, generalment de caràcter comercial.

Per a les civilitzacions de l'Antiguitat, emprar el terme “família” és realment complex, ja que es tracta d'un concepte connotat pel context des del qual l'apliquem, en aquest cas, Occident. Des del present s'ha projectat la idea de família hegemònica heterosexual: mare, pare i descendents biològics. Aquesta idea s'ha transmès tant en àrees de recerca, com en els discursos plasmats en els museus o llibres de text escolars, no obstant això, gràcies a noves perspectives com l'Arqueologia queer, aquestes estructures socials poden analitzar-se des d'altres punts de vista.
Dins de l'Egiptologia es va proposar substituir el tradicional terme de ‘‘família’’ pel vocable anglès household per a referir-se a aquesta mena de relacions socials. No obstant això, aquest concepte sembla limitar-se a aquelles xarxes socials que estan vinculades a un mateix espai d'habitatge. Per això, es va optar finalment per utilitzar el terme “parentiu” per a definir l'àmplia xarxa de relacions socials.

Dins de les relacions de parentiu, es poden diferenciar dos grans grups:

La família nuclear, formada per membres lineals ascendents (pare i mare), descendents (fill i filla) i col·laterals (germà i germana).
La família extensa, incloent també a nodrisses, servents i fins i tot amics.

Respecte al concepte de “família” a Mesopotàmia, aquest se centrava en torn al denominat "bīt abi" o “patrimoni paternal” (Nielsen, 2020), tant un espai físic com un concepte que protegia i sustentava a l'individu (encara que amb desigualtats internes, especialment per a les dones). Les famílies buscaven mantenir la línia paterna, un esforç materialitzat en pràctiques com a ofrenes als avantpassats i l'ús de noms familiars, convertint als individus en part d'una cosa més gran que ells mateixos.

“Kinship and marriage are components of daily life, and it is all too easy to take their meaning and the processes of their construction for granted. They are, however, culturally driven and socially contingent phenomena.” (Olabarria, 2020: 7)