Teoría Queer
Entre els anys 60 i 70 als Estats Units, estudiants universitaris van desenvolupar una sèrie de moviments polítics defensant la llibertat d'expressió (Free Speach Movement), el feminisme, el moviment dels Panteres Negres (Black Panthers), tot això amb el rerefons de la Guerra de Vietnam. Com a conseqüència, van començar a adoptar-se mesures en les universitats com la creació de nous programes acadèmics en estudis de la dona, cultura popular, estudis afroamericans, nadius americans i llatins entre altres.
En els anys 80, el terme anglosaxó queer tradicionalment amb un significat pejoratiu i traduït com a rar/a, desviat/a, invertit/a, va començar a ser utilitzat per un col·lectiu activista feminista, que el va dotar d'un nou significat vinculant-lo amb la diversitat sexual i de gènere. És a dir, va passar de ser utilitzat com un insult a convertir-se en una etiqueta d'autoidentificació i un marc teòric per a l'anàlisi crítica. Autores com Eve Kosofsky Sedgwick van començar a analitzar, arran d'aquest terme, qüestions com les categories binàries de gènere i sexualitat o les normes socials i culturals relacionades amb el gènere i la sexualitat. Una de les seves obres més reconegudes és Epistemology of the Closet (1990) en la qual analitza com la dicotomia homosexual/heterosexual ha influït en el pensament occidental modern.
En aquest context, sorgeix llavors durant la dècada dels 90 l'anomenada teoria queer als Estats Units, introduïda com a tal per primera vegada per Teresa de Lauretis en el seu article "Queer Theory: Lesbian and Gai Sexualities" (1991).
A partir d'aquesta teoria social, l'arqueologia feminista i de gènere va anar incorporant qüestions d'aquest moviment, com la identitat personal, incloent tant el sexe com les diferents formes de corporización.
Judith Butler, una de les primeres exponents d'aquesta teoria, va argumentar en la seva obra El gènere en disputa (1990) que el gènere és una construcció social performativa, desafiant així les nocions tradicionals d'identitat. Aquesta perspectiva es va convertir en un pilar fonamental de la teoria queer, sostenint que les categories de sexe, gènere i sexualitat són productes històric-culturals, i no realitats biològiques immutables.
La introducció de la teoria queer en l'arqueologia sorgeix davant la necessitat de qüestionar la tradicional interpretació del passat com estrictament heterosexual. Fins a l'aparició dels moviments feministes, els arqueòlegs/as projectaven les seves nocions modernes i occidentals sobre el passat, sense discutir ni demostrar, ignorant altres possibilitats com l'homosexualitat (Dowson, 2000: 162). Aquest nou enfocament, conegut com a Arqueologia queer, cerca visibilitzar les diversitats sexuals i de gènere en el passat i desafiar les narratives dominants sobre les societats antigues.
El principal objectiu de l'Arqueologia queer ha estat qüestionar la sexualitat dins del món de l'Antiguitat. Igual que la teoria Queer, proposa que les identitats socials (de gènere, sexuals, etc) del passat es van construir també de manera cultural, trencant amb aquesta concepció tradicional heteropatriarcal que defensa un passat hegemònic heterosexual. Proposa per exemple noves lectures dels artefactes, les representacions artístiques i les restes humanes entre altres qüestions. Per exemple, s'han revisat interpretacions d'enterraments que no s'ajusten als patrons de gènere binaris, suggerint la possibilitat d'identitats de gènere diverses en cultures de l'Antiguitat (per exemple en el cas egipci, Greg Reeder (2000) “Same-sex desire, conjugal constructs, and the tomb of Niankhkhnum and Khnumhotep”, World Archaeology, 32:2, 193-208.
‘‘Queering archaeology then is actively engaged in moving away from the normative character of archaeological discourse’’. (Dowson, 2000: 163-164)
© Ana Diez-Flórez
Cómo citar: Diez-Florez, A (11 de noviembre de 2024), Teoría Queer
Bibliografia
Butler, J. 2017. El Género en disputa / Judith Butler ; traducción: Ma Antonia Muñoz. Paidós.
Dowson, T. A. 2000. Why queer archaeology? An introduction, World Archaeology, 32:2, 161-165.
de Lauretis, T. 2016. Género y teoría queer. Mora : revista del Area Interdisciplinaria de Estudios de la Mujer, 21, 107-118.
Parkinson, R. 1995. Homosexual' Desire and Middle Kingdom Literature, The Journal of Egyptian Archaeology 81,57 - 76.
Reeder, G. 2000. Same-sex desire, conjugal constructs, and the tomb of Niankhkhnum and Khnumhotep, World Archaeology, 32:2, 193-208.
Among Women from the Homosocial to the Homoerotic in the Ancient World / Edited by Nancy Sorkin Rabinowitz and Lisa Auanger. 1st ed. Austin: University of Texas Press, 2002.
Nissinen, M. 1998. Homoeroticism in the Biblical World: A Historical Perspective. Minneapolis: Fortress Press
Romer, Th. y Bonjour, L. 2005. L’homosexualité dans le Proche-Orient et la Bible. Labor et Fides.