Presentació

ARCADI OLIVERES (1945-2021)

Presentar l’Arcadi Oliveres és potser innecessari, doncs ha estat un dels professors més populars de la nostra Universitat. Va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1968. Durant uns anys va haver de fer-se càrrec d’una empresa familiar que va acabar tancant el 1978 (a la primera de les moltes crisis que ha experimentat el país). Després va poder dedicar-se a la tasca docent, que era la seva autèntica vocació. El 1980 va iniciar la seva docència a l‘Escola d’Empresarials de Sabadell (actualment integrada a la Facultat d’ Economia i Empresa) i posteriorment, ja integrat al Departament d’Economia Aplicada, la seva dedicació es va centrar a la Facultat de Polítiques i Sociologia.

La seva tasca docent és només una part de la seva vida activa. Una altra gran part ha estat dedicada a l’activisme social, començant pel Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i sobretot fonamentada en el seu compromís amb el cristianisme progressista (Cristians pel Socialisme, Pax Christi, Justícia i Pau). Ha estat un dels actors principals de diversos moviments socials a Catalunya, especialment el pacifisme (presidint Justícia i Pau i la Universitat Catalana per la Pau), el de la solidaritat internacional (la lluita del 0’7), l’antiglobalització… Va ser també promotor del Procés Constituent, un intent d’aplegar forces d’esquerres entorn al debat independentista. Activitats que el van portar a donar una infinitat de xerrades, conferències i debats.

La seva producció intel·lectual ha estat associada a la seva activitat sociopolítica, amb molta influència en el temes als que hi va dedicar atenció: la indústria militar, el paper de les grans corporacions, la globalització, el desenvolupament... I també en les formes, on predominen els escrits curts, la divulgació, el material per conferències per sobre d’una producció acadèmica més convencional. Va mantenir en tot moment l’interès per conèixer el paper del agents concrets, de les connexions personals, de les xarxes de relacions que estableixen les elits per fer que les regulacions econòmiques siguin favorables als seus interessos: el que en podríem dir la cara oculta dels mercats. Al que ell confrontava amb la seva visió ètica del que hauria de ser una economia al servei de tothom. I aquesta passió en el coneixement del concret, de la denúncia dels abusos dels poders econòmics, era el que transmetia a classes i a xerrades, el que les feia tan atractives. Era, en certa mesura, una tasca socràtica, de promoure el pensament crític més enllà de las veritats oficials.

Avui que l’activitat econòmica torna a estar en crisi, les desigualtats socials són insuportables per milions de persones, la crisi ecològica és cada cop més evident i proliferen les incerteses, avui és més necessària que mai una activitat crítica, rigorosa, informada, coneixedora de la complexitat dels problemes, compromesa amb la societat. Aquest és el llegat més important del treball i l’activitat que va fer l’Arcadi Oliveres al llarg de tota la seva vida.

Albert Recio Andreu
Professor del Departament d'Economia Aplicada de la UAB