Llibre de dedicatòries de la FAS

Introducció

En aquest secció hi trobeu el regal que es va entregar a Arcadi Oliveres abans de la seva mort, l’abril de l’any 2021. Es tracta d’un llibre editat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS) amb escrits de membres de la comunitat UAB que van compartir amb ell part del seu camí a la universitat. També d’altres persones que formen part del Consell Consultiu, Patronat i equip tècnic de la FAS. No hi són totes les persones que l’admiraven o apreciaven però algunes d’elles. Compartir ara, un any després de la seva mort, aquestes paraules valuoses i íntimes ens permeten conèixer una mica millor la figura i llegat de l’Arcadi Oliveres a la universitat.

Fragments:

Has recorrido el mundo entero aportando tus ideas y tu testimonio de vida para llevar a todas partes la solidaridad, el conocimiento y el amor por la gente de todas las circunstancias y colores. De hecho, te he visto casi más cruzándonos en algún aeropuerto, que en el pasillo donde trabajamos frente por frente en la UAB. Bueno, no tanto pero casi. Has ejercido la docencia sin parar, fuera de las clases, la buena docencia, sin tener en cuenta los requisitos administrativos y los protocolos, ni siquiera las disciplinas convencionales. Has sido muy buen maestro desvelando la realidad de esta sociedad tan cruel y lo has hecho siempre desde la base, junto a los que luchan en la calle, los grupos, los movimientos sociales, sin darle importancia.

Miren Etxezarreta

----
Tu has estat un mestre i un pare, almenys així jo ho sento, per molts d'aquells que vam començar amb això de l'activisme social a finals dels anys 90, quan amb prou feines teníem vint-i-pocs anys. Si aleshores m'haguessin preguntat qui volia ser de gran, no hauria tingut cap dubte en respondre: Arcadi Oliveres.

Esther Vivas

----
Ha estat un honor poder aprendre de tu i caminar una part del camí junts. Aquests dies estic recordant la multitud de xerrades que he fet junts per tot Catalunya quan iniciàvem la idea del procés constituent, com també les infinites petites trobades en reunions.

Xavier Domènech

----
Avui es parla molt de les activitats de transferència, del retorn de la universitat cap a la societat (més enllà de la formació de graduats, postgraduats i doctors, és clar). En això has estat pioner sense que la noció de transferència, avui tan present a la universitat, ens hagués arribat encara. Ningú ha fet tantes conferències i xerrades arreu com tu. (...). Tu has fet de pont constant entre universitat i societat i potser no t’hem seguit prou, almenys institucionalment.

Hèctor Sala

----
A la Facultat (de Polítiques i Sociologia), centenars, segurament milers d’estudiants han escoltat una versió no gaire comuna de com funcionava i funciona l’economia mundial. Lectures, xerrades, materials, comentaris de les notícies del dia sobre temes tan diversos com les relacions centre-perifèria, el deute extern, l’economia de la defensa, les grans institucions financeres internacionals, les interioritats de la cooperació pel desenvolupament, i un llarg etcètera. Sens dubte has ensenyat al teu alumnat a tenir curiositat, a qüestionar-se certeses, a mostrar-se crítics.

Laura Feliu

----
Fa molts anys que ens coneixem i que hem coincidit pels passadissos d’aquesta UAB. M’has conegut com a professora, com a Degana de Dret i ara com a Secretària General de la UAB i membre del patronat de la Fundació Autònoma Solidària. Però sobre tot, com Esther Zapater, com l’Esther, coincidint en actes en els què participaves. Jo de públic. Tu sacsejant consciències, despertant el nostre esperit crític, denunciant i defensant valors. Els teus valors. Els nostres valors. Fomentant en nosaltres un sentiment de profunda admiració, pel Mestre, amb majúscules, per aquell que és valent, que amb fermesa i convicció ens ha obert camins i despertat consciències. I hem aprés, és clar. Molt. Moltíssim, més enllà dels llibres i de les classes. Ens has donat una lliçó de vida, de militància, d’integritat, de saviesa, d’autenticitat, de bondat, de treball per la pau i per la justícia.

Esther Zapater

----
Recordo (a l’Arcadi) amb una xapa del sindicat polonès "Solidarnosc" a l'any 81, quan els comunistes de casa nostra deien que era un sindicat de la CIA ... l'Arcadi sempre amb la pau i la llibertat. Un dia vaig dir-li : Arcadi, t'has radicalitzat molt, coi! I amb el seu somriure em va dir: mira Santi, ets tu que t'has fet conservador, jo sempre he pensat el mateix. I vam acabar rient ... Estem tots molt contents d'haver-lo conegut, i tristos de perdre'l.

Santiago Guerrero

----
Penso en la inspiració que he rebut de tu, en tot allò que he après, especialment la teva honestedat i el compromís amb la justícia i la pau, i no puc més que agrair-te el teu treball i la teva generositat que m’ha ajudat a mi, com a molts altres de la meva generació, a ser millors persones i a ser persones compromeses amb un món més just. Agraïment infinit Arcadi!!

Jordi Plana

----
Gràcies per donar veu, anàlisi econòmica i compromís als que menys possibilitats tenen de participar en el debat i en les decisions sobre el futur col·lectiu. Gràcies pel compromís amb la Llibertat de totes les persones, com saps, indestriable de la igualtat i la fraternitat. Sort que n’hi ha que sabeu que un altre món és possible!

Oriol Amorós

----
Gràcies per ser una persona de paraules i accions Paraules entenedores, d’un gran mestre, comunicador, pedagog…. i transformadores de consciències adormides. D’accions de pau, antimilitaristes, reivindicatives i sobretot solidàries.

Eduard Ballester

----
Aquí estarem per mantenir el teu llegat i intentar posar el nostre granet de sorra als fonaments sòlids que ens deixes, per tal que els joves que surten d’aquesta universitat ho facin amb la consciència social i l’esperit crític que hem adquirit al teu costat. No dubtis que treballarem de valent perquè el futur incert que tenim per endavant sigui més habitable i socialment més just per les generacions futures.

Gemma Xarles Jubany

----
En el nostre camí m’he anat trobant amb tu en diferents situacions: quan era un jove objector que anava per Justícia i Pau amb altres companys cristians, en les ONG pel desenvolupament i la seva federació, en la universitat i la FAS, en trobades i parròquies,.......en la vida! I t’haig d’agrair aquests petits moments de trobada, que mai has defugit, com instants per a reflexionar plegats sobre la PAU, la JUSTÍCIA, la IGUALTAT, els DRETS dels POBLES....i sobre tot sobre la coherència en les nostres vides personals, sempre tant imprescindible per assolir la transformació d’aquest món nostre, tant convuls però al mateix temps tant magnífic i estimat.

Xavier Such

----
De l’Arcadi en recordo, sobretot, la seva bonhomia, sentit de l’humor i xerrameca, i, per sobre de tot, gran humanitat i sentit de la justícia. Després hem anat coincidint en diversos actes, en els què ell ha estat ponent o hi ha participat. El darrer, si no recordo malament, fou a l’homenatge que se li va fer a la Muriel Casals al campus de Sabadell de la UAB. Ha estat i seguirà sent un referent de la “bona gent” que ha fet molt per aquest país.

Montserrat Balagueró

----
Vaig descobrir que una altra universitat també era possible i, de fet, a això he intentat dedicar-me amb l’equip de la FAS.(...) amb tanta estima com veig a la UAB i al teu voltant, m’adono que TOT SOM L’ARCADI... encara que potser, pensant-hi bé, d’Arcadi només n’hi ha un i això, tot just és un oxímoron.

Jordi Prat

----
Quan vaig començar a treballar a la FAS que vam coincidir més i un dia vam acabar dinant plegats. Allà, al Campus, amb el verd que ens envolta vaig gaudir de converses pausades amb tu i devia ser llavors quan et vas convertir en un amic. Et sento molt proper, humil, amable i respectuós, Arcadi, tan lluitador, atent i entranyable. Impossible no fer-te un lloc on estimar-te.

Carla Marimon

----
Sempre ets i seràs una persona de concòrdia, una persona de pau, intercultural i inclusió dels col·lectius més vulnerables, i amb una generositat i solidaritat fora mida vers els demés. De ben segur que fas escola sent tu mateix, i els teus deixebles, anònims arcadis i arcàdies, ens faciliten el dia a dia com una escola imprescindible de cultura i pau, de vida al cap i a la fi.

Pilar Chavarrías

----
Gràcies en nom dels molts estudiants de la Diplomatura d’Empresarials que van passar per les teves classes ... els dels primers anys perquè vas ser un buf d’aire fresc en un ambient general abelardià no gens brillant, precisament! I els molts que van seguir-los per haver-los regalat, per regalar-nos, una visió “diferent” del món i de l’economia basada en arguments sòlids, consistents i contrastats que de ben segur ha fet pensar i ha influït positivament en molts dels teus “estudiants”. Bé, potser tampoc en tants, tenint en compte l’entorn, no exagerem, però de ben segur que en més dels que podria semblar!
Només puc dir una cosa, estimat, crec que, juntament amb Manolo Sacristán (el meu amic i mestre acadèmic i polític) ets la persona que més ha influït en la meva vida, com a exemple d’harmonia plena i coherent entre sentiments i raons, entre dir i fer, sentipensant.

Rafael Grasa

Glòria Estapé

----
Estimat, admirat, mestre Arcadi, per tot el que ens has ensenyat, per tot allò que ens has demostrat que es pot i s’ha de fer. Moltes gràcies i agraïment etern.

Raül Romeva

----
Moltes gràcies pel teu compromís i el teu exemple, tan inspirador. A les aules com a professor d’Economia Aplicada en la nostra institució; a la societat, amb la teva implicació en la cerca d’alternatives per avançar cap a una societat més justa i en la necessitat de construir una nova economia al servei de les persones, que dignifiqui el treball i prioritzi les tasques de cura, malgrat que això t’hagi comportat en ocasions lluitar contra gegants molins de vent. Moltes gràcies pel paper tant cabdal en el camp de la pau, la justícia i la igualtat, que sempre han estat i seran tan necessàries.

Gabriel Masfurroll