Esther Duflo
Paris, França, 1972
Esther Duflo, doctorada el 1994 pel Massachusetts Institute of Technology (Cambridge, EUA), és professora de la "Poverty Alleviation and Development Economics" al Departament d'Economia de la MIT.
Premi Nobel d'Economia 2019 junt amb Abhijit Banerjee i Michael Kremer pel seu "enfocament experimental de l'alleujament de la pobresa global". Aquest enfocament ha transformat l'Economia del Desenvolupament de l'última dècada, en erigir i inspirar una línia metodològica d'investigació en el camp del desenvolupament econòmic. L'objectiu és donar resposta a les preguntes de caire macroeconòmic, integrant experiments de camp a gran escala amb la teoria econòmica per tal de poder obtenir informació rellevant que permeti entendre millor el comportament individual i de les institucions en els països en desenvolupament.
La seva recerca busca entendre la dinàmica econòmica dels països en desenvolupament amb l'objectiu d'ajudar a dissenyar i avaluar polítiques socials que alleugin la pobresa. En els seus treballs, entre ells Poor Economics: A Radical Rethinking of the Way to Fight Global Poverty (2011), escrit juntament amb Banerjee, ofereix solucions contra la pobresa, basades en l'observació directa i emprant experiments controlats de camp prèviament aleatoritzats. Els seus treballs s'han desenvolupat principalment en els àmbits de la salut, l'educació, la inclusió financera, el medi ambient i la governança.