Nota biogràfica
Humberto Luis Rivas Ribeiro (Buenos Aires, 1937-Barcelona, 2009) va ser un fotògraf i professor argentí. Després de fer-se un nom com a pintor, publicista i fotògraf al seu país natal, l’any 1976 es va traslladar a Barcelona amb la seva esposa, la pintora María Helguera, fugint de la dictadura argentina. A Barcelona, ciutat on residiria fins a la seva mort, va entrar en contacte amb l’ambient cultural que es vivia els primers temps de la Transició i es va convertir en un referent per a molts fotògrafs de la seva generació i de generacions posteriors que, igual que ell, buscaven reivindicar la fotografia en el seu vessant artístic.
El pas del temps, els records i les absències són una constant en la seva obra, que aposta per la fotografia pura, majorment en blanc i negre, amb un acuradíssim tractament de la llum. És conegut especialment pels retrats, en els quals tracta d’arribar a l’interior de la persona retratada, i per les fotografies de paisatges, normalment sense cap presència humana, que li han valgut el sobrenom de “el fotògraf del silenci”.
Les seves imatges formen part de les col·leccions permanents de museus de tot el món i ha exposat, en solitari o en exposicions col·lectives, en nombroses institucions. Ha rebut importants distincions com el Premi d’Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona (1996), el Premio Nacional de Fotografía (1997), el Premio Konex (1992 i 2012) i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2009).
Uns anys després de la seva mort, la biblioteca particular de Rivas va ser donada a la Universitat Autònoma de Barcelona per la família del fotògraf. Per aquest motiu se li va concedir, a títol pòstum, el premi Amic de les Biblioteques UAB.
El 18 de gener de 2020 es va inaugurar al districte de Nou Barris de Barcelona una plaça que porta el seu nom, un reconeixement a la seva aportació a la cultura com a fotògraf i pedagog i al seu vincle amb la ciutat.