Procés creatiu: Originals, apunts, fulls de contacte, proves i maquetes

Des de la seva arribada a Barcelona l'any 1976, Humberto Rivas es va convertir en representant d'una generació de fotògrafs interessats a transcendir la idea documental de la fotografia i, a canvi, proposar una fotografia com a obra de creació, capaç de manifestar l'expressió personal de l'autor. La seva idea del fotògraf com a creador va ajudar a impulsar un nou cicle per a la fotografia espanyola, que es va caracteritzar per elevar la fotografia al nivell d'obra d'art. Durant més de tres dècades, Rivas va consolidar un treball ampli i coherent que el va portar a ser mereixedor del Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Plàstiques el 1996, el Premio Nacional de Fotografía el 1997 i, en dues ocasions -1992 i 2012- el Premio Konex de Artes Plásticas a Argentina. Avui, les seves fotografies formen part de col·leccions tan importants com les de la Maison Européenne de la Photographie, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museum of Modern Art de Nova York, entre altres.

Aquesta és la primera vegada que surten a la llum les maquetes, fulls de contacte, proves i apunts que l'artista va realitzar de les seves obres més cèlebres. Una exposició sense precedents que permet visualitzar el procés creatiu de l'artista. Un artista que justament es va caracteritzar per haver treballat la fotografia anàloga des d'un rigorós coneixement tècnic. 

A més de l'exhumació del material d'arxiu, aquesta mostra aborda dos aspectes fonamentals de l'obra de Rivas i en aquest sentit busca interpretar-la. El primer, la manera en què s'entrellacen els diferents temes -natura morta, retrat i paisatge: per una banda, a partir de la precisió geomètrica en les composicions, formes sòbriament dibuixades que provoquen a la vegada un efecte imprecís, en paraules de Nelly Schnaith: «a força de rigor visual, obliga, per dir-ho d'alguna forma, a la realitat a desmentir-se i mostrar-se irreal»; i, d'altra banda, mostrant la manera en què Rivas, independentment del motiu, busca un ambient llòbrec i desolat en el que s'experimenta la gran força del seu món interior.

El segon aspecte rau a mostrar la manera en què Rivas parteix de la fotografia i l'art universal, clarament influït per Edward Weston i la seva sèrie "Peppers" (1930) en el cas de les natures mortes, i per Francisco de Zurbarán en els retrats de figures aïllades que emergeixen d'un fons fosc (ca. 1630); per posteriorment derivar cap a exploracions molt més personals, arribant a realitzar composicions amb diverses fotografies en les quals, ja sigui per fragments o per seqüències, l'artista s'interessa per la desarticulació, no només del que planteja com a retrat, sinó, i sobretot, pel que ens mostra com humà, quelcom fragmentat, fràgil, desposseït d'allò que material i immaterialment el cobreix.

José A. Aristizábal