Constanza Martínez Prieto (Escuer)

Ravensbrück 43.224 
Madrid, 1917 - Barcelona, 1997
 

Biografia

Quan els nazis ocuparen França, Constanza va començar a treballar per a l’exèrcit alemany alhora que feia d’enllaç per a la Resistència. Després de Ravensbrück va estar al kommando HASAG de Leipzig. Va ser vicepresidenta de l’Amical de Mauthausen del 1992 fins a la seva mort. 

Orfe des de petita, Constanza va créixer amb la seva àvia a la capital espanyola. Durant la guerra, es va traslladar a Sentmenat (Barcelona) per a treballar com a taquimecanògrafa al Ministeri de Guerra de la República i també a la Comissió Política Militar del Comitè Central del PSUC, com a membre activa de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). 

El gener del 1939 creuà la frontera cap a l’exili francès i fou enviada a Normandia. Quan els nazis ocuparen França, Constanza estava a Nantes i va començar a treballar per a l’exèrcit alemany, però això no va impedir-li unir-se a la Resistència i convertir-se en agent d’enllaç. La van detenir a finals de juny del 1942 i a la comissaria conegué Joan Escuer Gomis, oficial de l’exèrcit republicà i militant del PSUC, que es convertiria en el seu marit després de comprometre’s en secret durant l’audiència del Tribunal Especial de París. 

Aquest tribunal condemnà Constanza a un any i mig de presó. Després de passar per diverses presons, el 14 de juny de 1944 va ser deportada al camp de la Gestapo de Neue Bremm i traslladada posteriorment al camp de concentració de Ravensbrück. El seu últim destí va ser el kommando HASAG a Leipzig, on treballava en la línia de muntatge d’obusos. Allà coincidí amb Mercedes Núñez Targa. 

L’abril del 1945 els nazis iniciaren la marxa de la mort per evacuar el camp, però fugiren abans que arribessin a destí i les deportades, abandonades a mig camí, se separaren en petits grups. Constanza i les seves companyes es refugiaren en una granja, ajudades per uns presoners de guerra, fins que arribà l’exèrcit soviètic. Un cop traslladada a l’Hotel Lutetia de París, es retrobà amb Joan Escuer Gomis, alliberat del camp de Dachau, que seria un dels dirigents del PSUC a l’exili. Es casaren i tingueren dos fills. El 1972, tornaren a Catalunya i s’instal·laren a Sentmenat. 

Malgrat la seva salut debilitada,  Constanza mantingué sempre ferm el seu compromís de testimoniatge. Va ser vicepresidenta de l’Amical de Mauthausen del 1992 fins a la seva mort als 80 anys. 

A Madrid, davant la casa on va viure, una Stolpersteine la recorda. 

Font: Amical de Ravensbrück