Conxita Grangé Beleta (Ramos)

Ravensbrück 62.480 
Lleida, 1925 - Tolosa, 2019 

Biografia

Mentre participava a les activitats de sabotatge de la producció, van descobrir-la i castigar-la. Cofundadora del Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa. Va ser l’última supervivent espanyola del camp de Ravensbrück. 

Conxita Grangé Beleta va créixer i es va formar a Tolosa de Llenguadoc amb els seus oncles, els Beleta Ibarz. El 1936, quan la guerra va esclatar a Espanya, la família Beleta es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República, i amb la derrota, van tornar al sud de França, a l’Arieja. El 1940, l’oncle (i pare adoptiu), Jaume Beleta, va crear una xarxa de Resistència a la zona. El 1943 va haver de fugir perquè la Gestapo el buscava, i van ser la Conxita, amb 17 anys, i la seva cosina Maria qui feren d’enllaç entre la Resistència i els maquis i guerrillers espanyols de la zona. 

El 24 de maig de 1944, la casa dels Beleta va quedar envoltada per un grup de milicians de Pétain. Les tres dones de la família (Conxita Grangé, Maria Castelló i Elvira Ibarz) van ser detingudes i portades davant la Gestapo de Foix. Després de patir set interrogatoris amb tortures durant cinc setmanes, Conxita va ser deportada a l’Alemanya nazi en el “tren fantasma”. Compliria els seus 19 anys dins del tren. Conxita, junt amb Elvira i Maria, va arribar al camp de concentració de Dachau al cap de gairebé dos mesos d’haver sortit de Tolosa. Un mes més tard, va ser traslladada a Ravensbrück. 

Conxita va formar part del kommando Aubrachveide, un grup de 650 dones que treballava en una fàbrica de motors d’aviació com a mà d’obra esclava. Com moltes de les seves companyes, Conxita també participava del sabotatge a la producció, malgrat el risc que implicava. De fet, va ser descoberta i van castigar-la amb fuetades i rapant-la al zero. L’abril del 1945, les 115 dones que quedaven vives del kommando van ser traslladades al camp de Sachsenhausen. D’allà en van sortir amb les marxes de la mort. Després de tres dies caminant, i quan els SS ja havien fugit, van trobar les tropes russes a Rostock i el 3 de maig van ser lliurades a les tropes aliades prop de la frontera belga. 

Després de l’alliberament, Conxita va tornar a Tolosa i es va casar el desembre del 1946 amb un ex-guerriller d’un grup de maquis, Josep Ramos Bosch, i van tenir dos fills. Va ser cofundadora del Museu de la Resistència i la Deportació de Tolosa i va dedicar tota la vida a la divulgació de la Memòria de les deportades, fent inclús de guia als viatges escolars al camp de Ravensbrück. 

Va rebre nombroses condecoracions franceses. El juliol del 2019 la Generalitat de Catalunya li va retre homenatge al seu poble de naixement i hi va posar una placa commemorativa. A Tolosa de Llenguadoc hi ha una plaça que porta el seu nom. 

Conxita Grangé va ser l’última supervivent espanyola del camp de concentració de Ravensbrück. Va morir amb 94 anys. 

Font: Amical de Ravensbrück