Dones juristes pioneres: Introducció
A la memòria de la meva mare
La presència de la dona al món jurídic és avui dia una realitat: són majoria a les aules de les facultats de Dret, la meitat de l’advocacia i de la judicatura i la seva presència és creixent a totes les professions jurídiques. Tanmateix, continuen lluny de llocs de direcció i de l’epicentre del poder jurídic. Queda molt per recórrer. Algú va obrir el camí, les pioneres; amb elles va començar la lluita per la igualtat al món del Dret.
Concepción Arenal, la precursora, assistia a classe disfressada d’home al segle XIX i mai finalitzà els estudis de Dret. Les dones no accediren a les facultats de Dret sense limitacions a Espanya fins al 1910. I després de les aules, què? Dret era una carrera de poques dones, a diferència, per exemple, de Medicina.
Una dona podia cursar Dret, però no podia treballar amb el seu títol. Socialment, no era ben vist. Jurídicament, una prohibició impedia ser advocat a la dona en un text del segle XIII, Las Partidas. Tot i que es discuteix si tal prohibició tenia realment suport legal, sols a partir del 1920 es van produir les primeres col·legiacions de dones com a advocades a Espanya.
La reforma dels estatuts dels col·legis d’advocats, amb Madrid al capdavant (1920) i més tard Barcelona (1921), obrí de forma decisiva l’accés de la dona a l’advocacia. Més tard, s’aconseguí obrir una altra porta: l’accés a la funció pública en el món jurídic. Durant la Segona República es permeté a la dona ser jutge, notari o registrador. La dictadura imposà novament ser home. No serà fins als anys seixanta quan s’aixecà la interdicció de l’accés de la dona a aquestes professions.
Aquesta web vol visibilitzar una vintena de dones juristes pioneres, la primera generació: des de Concepción Arenal fins a aquelles que exerciren la professió jurídica, iniciaren o finalitzaren Dret sota la Segona República. Entre ambdós moments, noranta anys a cavall entre dos segles. Fou un "període llavor” en el qual trobem sobretot l’accés de la dona a l’advocacia, però també a la primera magistrada, jutgessa, fiscal, l’accés al doctorat o a la vida acadèmica com a professores de Dret.
La confecció de la llista, una selecció, ha estat una tasca coral. La història d’una portava a descobrir noms d’altres. Llevat de les més famoses (Concepción Arenal, Victoria Kent o Clara Campoamor), la gran majoria són desconegudes, també entre els juristes, inclús les del nostre entorn més proper. A Catalunya, s’han inclòs algunes de les primeres advocades (María Soteras, Leonor Serrano o Teresa Argemí) i la primera dona nomenada jutgessa, amb destinació a Granollers (Maria Lluïsa Algarra).
En aquest web una nota biogràfica encapçalada amb els seus noms i fotografies recorda la vida i trajectòria d’aquestes juristes pioneres amb un objectiu divulgatiu i didàctic. Signada per quinze autors de diferents universitats i disciplines, que garanteix la transversalitat de continguts (civil, penal, processal, mercantil, laboral, constitucional, història del Dret…), cada nota inclou referències bàsiques amb treballs científics, literaris o divulgatius. Si existien, s’han citat també enllaços a vídeos i pòdcasts.
Encara hi ha pocs estudis sobre aquestes dones i, quan n’hi ha, són recents i molts tesis doctorals, un format que no arriba al gran públic. Però quelcom és clar: no pot haver-hi divulgació sense recerca prèvia, i aquesta última requereix bussejar en les fonts principals per a embastar retalls d’aquestes vides, expedients acadèmics, sol·licituds de col·legiació localitzables en arxius d’universitats, col·legis d’advocats o premsa de l’època, i, en alguns casos, a més, seguir la pista a l’exili un procés lent i metòdic en un món addicte a la velocitat.
En aquesta web el llistat de juristes pioneres segueix un ordre cronològic (segons data de naixement), si bé el format digital permet la consulta individual sobre cada una d’elles. Cada vida és un microcosmos, però aquest treball vol oferir també la visió de grup: unes dones que representaven més dones i que van fer visible la discriminació per raó de gènere a l’advocacia i les professions jurídiques.
La història acostuma a silenciar i estereotipar la dona. Recuperar la memòria i visibilitat d’aquestes juristes no és sols arqueologia jurídica sobre l’accés de la dona al món del Dret. La seva memòria ofereix referents femenins en un sector reservat durant segles als homes. Són perfils inspiradors de superació que empoderen les dones i les futures juristes. No sols afrontaren dificultats, sinó que canviaren normes i feren un Dret més igualitari. Treure’n a llum els noms i recordar la seva vida és pedagogia de la igualtat, un dret fonamental, sí, però encara no igualtat real.
Qui foren aquestes dones? Per què cal conèixer-les? ELLES són:
- Concepción Arenal Ponte (1820-1893). Penitenciarista i feminista pionera. Defensora de les persones desfavorides (Carmen Navarro Villanueva, professora titular de Dret Processal, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Isabel Oyarzábal Smith (1878-1974). Primera inspectora de Treball i primera dona ambaixadora d’Espanya (Olga Paz Torres, professora agregada d’Història del Dret i de les Institucions, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Clara Campoamor Rodríguez (1888-1972). Molt més que el vot femení (María Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Matilde Huici Navaz (1890-1965). La importància de la formació (Míriam Cugat Mauri, professora titular de Dret Penal, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Carmen Cuesta del Muro (1890-1968). La primera doctora en Dret d’Espanya (Fernando Rey Martínez, catedràtic de Dret Constitucional, Universitat de Valladolid).
- Leonor Serrano Pablo (1890-1941). Primera advocada que actuà davant de l’Audiència de Barcelona (José Santiago Yanes Pérez, doctor en Dret, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria).
- Victoria Kent Siano (1892-1987). Primera advocada a Madrid, diputada i directora general de Presons (Gonzalo Quintero Olivares, catedràtic de Dret Penal, Universitat Rovira i Virgili).
- María de la Ascensión Chirivella Marín (1893-1980). Primera advocada espanyola (Manuel Cachón Cadenas, catedràtic de Dret Processal, Universitat Autònoma de Barcelona).
- María del Carmen López Bonilla (1898-1958). La que va poder ser la primera advocada espanyola (José Santiago Yanes Pérez, doctor en Dret, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria).
- María Lacunza Ezcurra (1900-1984). La integritat professional com a bandera (Arantza Libano Beristain, professora agregada de Dret Processal, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Julia Álvarez Resano (1903-1948). Primera dona nomenada magistrada (Elisa Simó Soler, doctora en Dret, Departament de Dret Processal, Universitat de València).
- Maria Soteras Mauri (1905-1976). Primera advocada exercent a Catalunya i exemple de repressió sexuada (Daniel Vallès Muñío, professor agregat d’Història del Dret i de les Institucions, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Concepción Peña Pastor (1906-1960). Una de las primeres advocades exercents a Espanya. Professora de Dret a l’exili (María Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Sara Maynar Escanilla (1906-1986). Primera professora de Dret a la Universitat espanyola i advocada precursora (Belén Causapé Gracia, doctora en Relacions de Gènere, Universitat de Saragossa).
- Elvira Fernández-Almoguera Casas (1907-1938). Primera dona fiscal d’Espanya (María Mercedes Serrano Pérez, professora de Dret Constitucional, Universitat de Castella-la Manxa).
- Teresa Argemí Melián (1907-1994). Jurista i advocada de Barcelona. La primera a celebrar cinquanta anys de col·legiació (Maria Jesús Espuny Tomás, professora emèrita d’Història del Dret i de les Institucions, Universitat Autònoma de Barcelona).
- María Palancar Moreno (1910-1970). Vocació juslaboralista i de la Seguretat Social (Maria Jesús Espuny Tomás, professora emèrita d’Història del Dret i de les Institucions, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Mercedes Formica-Corsi Hezode (1913-2002). Advocada pionera i defensora dels drets de la dona (Juan Manuel López Ulla, professor titular de Dret Constitucional, Universitat de Cadis).
- María Telo Núñez (1915-2014). La advocada de la igualtat. Es va capficar a canviar el Codi civil i ho va fer (María Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona).
- Maria Lluïsa Algarra Coma (1916-1957). Primera dona jutgessa. Dramaturga i guionista (Maria Jesús Espuny Tomás, professora emèrita d’Història del Dret i de les Institucions, Universitat Autònoma de Barcelona).
María Jesús García Morales
Professora titular de Dret Constitucional
Universitat Autònoma de Barcelona
Referències:
-Cachón Cadenas, Manuel Jesús (2020). El acceso de las mujeres a las profesiones jurídicas según una tesis doctoral de Derecho Procesal leída en 1919. Justicia: Revista de Derecho Procesal, 2, 555-558.
- Díaz de Terán Velasco, Mª Cruz (2019). Voz, participación y liderazgo. Superar la barrera de la invisibilidad de la mujer el Derecho: un reto educativo. Revista Prisma Social, 25, 23-40.
- Gómez Sánchez, Yolanda (2021). Juristas contemporáneas y su legado: aquellas mujeres, estas Mujeres. IgualdadES, 4, 11-41.
- Nielfa Cristóbal, Gloria (2017). Family Law, Legal Reforms, Female Lawyers and Feminist Claims in Spain (1868-1950). A: Sara L. Kimble; Marion Röwekamp (eds.). New Perspectives on European Women’s Legal History (55-75). New York: Routledge.
- Ruiz Resa, Josefa-Dolores (coord. y ed.) (2020). Las mujeres y las profesiones jurídicas. Madrid: Junta de Andalucía, Dykinson.
- Vázquez Osuna, Federico (2009). Las primeras mujeres juezas y fiscales españolas (1931-1939) Las juristas pioneras. Arenal: Revista de historia de las mujeres, v. 16, 1,133-150. A: https://core.ac.uk/download/230528217.pdf
- Yanes Pérez, José Santiago (2020). Superando la prohibición. Mujer abogacía y otras carreras jurídicas en España, Oristán, Santa Cruz de Tenerife.
- Yanes Pérez, José Santiago (2020). Mujer y abogacía en las fuentes literarias españolas (1921-1967). Revista del Ilustre Colegio de Abogados de Santa Cruz de Tenerife, 33, 51-54.
Citació suggerida:
García Morales, María Jesús (2022). Introducció. Dones juristes pioneres: record i memòria [Recurs electrònic], Universitat Autònoma de Barcelona, novembre 2022. En: https://ddd.uab.cat/record/268649
La web Dones juristes pioneres: record i memòria, novembre 2022, s'ha realitzat en el marc d'un projecte d'innovació i de millora de la qualitat docent de la UAB 2021 (GI515402). Investigadora principal: María Jesús García Morales.
