Julia Álvarez

ES  /  EN

Julia Álvarez Resano

Primera dona nomenada magistrada

Villafranca, 1903 - Ciutat de Mèxic, 1948

Nascuda en un poble de la Ribera de Navarra en 1903, va tindre una infància tranquil·la en un context de forta desigualtat, la qual cosa va determinar el seu desenvolupament professional i la seua participació política vinculats a un ferm compromís per les causes socials.

Titulada en Magisteri en 1921, va aprovar les oposicions dos anys després sent la primera de la seua promoció. Va compaginar el seu treball de mestra amb l’estudi de Dret que va finalitzar en 1927. Al desembre de 1933 va ser admesa en el Col·legi d’Advocats de Pamplona, convertint-se en la segona dona col·legiada a Navarra, cinc anys després de María Lacunza. Aquell mateix any, es va presentar com a candidata per Navarra i Guipúscoa pel Partit Socialista Obrer Espanyol sense aglutinar els suports suficients. Va ser en 1936 quan va obtindre l'acta de diputada a Corts per Madrid, sent la primera dona navarresa a adquirir una acta de diputada.

Les fites com a primera dona a aconseguir un càrrec es van repetir durant els anys esdevenidors. En 1937, en plena Guerra Civil, va ser la primera dona a Espanya a accedir al càrrec de governadora civil, en concret, de Ciudad Real. Després de la seua dimissió, al món jurídic, va ocupar dos llocs en la judicatura (1938): va ser una de les primeres dones jutges a Espanya, com a jutgessa interina de Primera Instància i Instrucció a Alberic (València) i com a magistrada interina del Tribunal Central d'Espionatge i Alta Traïció de la República, instituint-se com la primera magistrada a Espanya, i on va actuar poc més d’un mes.

Després de la derrota de les tropes republicanes en 1939, es va veure forçada a l'exili a Mèxic. En 1945 va ser condemnada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques a les penes de tres mil pessetes de multa i inhabilitació absoluta pel seu paper com a diputada socialista i governadora civil.

Julia Álvarez Resano és una de les dones juristes de la República que des de posicions polítiques diferents, van accedir per primera vegada a càrrecs i professions jurídiques reservades a homes. Caldrà esperar mig segle  per tal de que una dona torni a accedir a la judicatura. Amb Julia Álvarez Resano rememorem l’al·legat per la igualtat i recordem que és possible trencar els sostres, visibles o invisibles, per la dignitat i la justícia social.

Elisa Simó Soler
Doctora en Dret · Departament de Dret Processal
Universitat de València

Referències:
- De Rodrigo Gutiérrez, Leonisa (2008). Personaje: Julia Álvarez Resano. Antzina: Revista de genealogía vasca e historia local, 5, 26-29.
- Díaz de Terán Velasco, María Cruz (2018). Mujeres y profesiones jurídicas en Navarra, Príncipe de Viana, 272, 989-1003.
- Lizarraga Vizcarra, Isabel (2020). ¡Que venga "la Julia"! Julia Álvarez Resano, la navarra que enardeció multitudes. Pamplona: Eunate.
- Vázquez Osuna, Federico (2009). Las primeras mujeres juezas y fiscales españolas (1931-1939) Las juristas pioneras. Arenal: Revista de historia de las mujeres, v. 16, 1,133-150: https://doi.org/10.30827/arenal.v16i1.1491
- Arxiu Nacional de Catalunya, Fons Josep Andreu i Abelló, caja nº 1. Julia Álvarez Resano. Diccionario biográfico de la Real Academia de la Historia. A: https://dbe.rah.es/biografias/51178/julia-alvarez-resano (consulta: 19.09.2022).
- Vídeo: Por lema, la revolución. Blog de Isabel Lizarraga, 22.11.2021. A: https://isabellizarraga.blog/tag/julia-alvarez-resano/ (consulta: 19.09.2022).