El professor que ensenyava, aprenia i gaudia

El professor que ensenyava, aprenia i gaudia

«He tingut la sort de poder fer en la vida les dues coses que més m'agradaven: traduir i ensenyar». Amb aquestes paraules, Joan Fontcuberta i Gel es referia als seus més de 40 anys dedicats a la docència. Llicenciat en filologia anglogermànica, després de fer classes d'anglès a diferents centres, el 1977 va entrar a treballar a l'Escola Universitària de Traductors i Intèrprets de la Universitat Autònoma de Barcelona, la primera escola de traductors de l'Estat espanyol creada feia pocs anys, que més endavant havia d'esdevenir l'actual Facultat de Traducció i Interpretació, on va impartir diverses matèries, sobretot traducció de l'alemany i l'anglès al català. Va ser un dels primers catedràtics de traducció de l'Estat, per la qual cosava formar part de nombrosos tribunals de tesi i de concursos de professorat, i va dirigir la recerca de molts doctorands.

La combinació de l'exercici professional i la docència van conduir-lo a la reflexió teòrica, una reflexió que està amarada de pràctica i que, per això, té un gran valor didàctic. Així, va pronunciar conferències sobre traducció, literatura i l'ensenyament de llengües i seminaris, va fer estades al Regne Unit, Alemanya i Polònia, i va escriure diversos articles i pròlegs, a més de l'assaig de Tots els colors del camaleó. Juntament amb Montserrat Bacardí i Francesc Parcerisas, va elaborar l'antologia Cent anys de traducció al català (1897-1990), formà pàrt del consell assessor del Diccionari de la traducció catalana i, amb Joaquim Sala-Sanahuja, va dirigir la col·lecció de traduccions «Llibres del Camaleó», editada per Arola i la UAB.

Al llarg de la seva carrera acadèmica, ocupà diferents càrrecs, entre els quals el de degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, entre el 1999 i el 2003.