Desenterrant la memòria

ART EN TRANSICIÓ

A finals de la dècada dels 70 la producció d’art contemporani català responia a unes necessitats institucionals que deixaven relegades a un segon pla altres pràctiques artístiques emergents, situades fora dels cercles mercantils, que proposaven relats desubicats de l’hegemonia discursiva.
Espais com el B5-125 van ser llocs que acolliren aquestes pràctiques deixades al marge, com el cas de Dues banderes dos colors (1979) i Objeto desenterrado (1986), que reflexionen entorn la recuperació i la memòria històrica en un context de transició. També Alfabet C (1980) configura un llenguatge que posa en qüestió el sistema educatiu acadèmic des de les escoles fins a les universitats, fent una crítica a les metodologies pròpies del franquisme que impossibilitaven una forma d’ensenyar creativa i crítica. Aquestes propostes en definitiva, pretenien recuperar i retrobar un passat esborrat i intervingut per unes polítiques totalitàries que ara es començaven a rebutjar públicament.